Miquel Torres és una persona de perfil polièdric: homosexual, d’ètnia gitana, activista, acompanyant religiós ignasià i, des de fa poques setmanes, també director de l’entitat Justícia i Pau.

“El poble gitano fa prop de set segles que estem a tot l’estat espanyol”, i malgrat el pas del temps troba que encara se’ls percep “com una amenaça a l”establishmet’ i a la societat majoritària“, mentre que l’únic que volen és formar-ne part i ser “un més”, diu.

A Justícia i Pau s’intenta transformar la societat, si més no la mirada amb què mirem la realitat”

Sobre la seva orientació sexual, assegura que ha tingut sort perquè el seu cercle més proper n’ha estat sempre al cas i ho ha entomat amb respecte i tolerància. “He tingut sempre un suport molt important a casa, que ja saps que això és vital, per a qualsevol persona i en qualsevol circumstància, no només en aquesta“.

Justícia i Pau, l’entitat que ell ara dirigeix, centra esforços en la defensa dels drets humans i de la vida dels més desfavorits. És “la tercera pota de l’acció social de l’Església”, mentre que les altres dues són Càritas i Mans Unides, explica.

Arcadi Oliveres va ser president de Justícia i Pau a Barcelona i el que s’intenta és “transformar la societat, si més no la mirada amb què mirem la realitat”, afirma Torres.