MareNostrum és el nom genèric que utilitza el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) per referir-se a les diferents actualitzacions del seu superordinador més potent d’Espanya. Fins ara, se n’han instal·lat quatre versions i, per tant, ara trobem el MareNostrum 4. Un nom (“El nostre mar” en llatí) per referir-nos a la ubicació, Barcelona, i la immensitat de dades com immens és el mar de la Mediterrània.

El passat i el futur es donen la mà en un indret insòlit que data del 1860 i era la finca privada d’estiueig del banquer i alcalde Manuel Girona. La capella es va construir més tard, cap al 1944, en el moment que es van construir la majoria d’esglésies de l’Eixample. Aquesta capella es va dessacralitzar durant els anys 70 per poder dedicar-la a usos no religiosos.

MareNostrum 4, 5 i 6

MareNostrum es va posar en marxa el 12 d’abril del 2005 i, des d’aleshores, s’utilitza en la recerca del canvi climàtic, el genoma humà i el disseny de fàrmacs i energies de fusió. El seu ús està disponible per a la comunitat científica nacional i internacional, que controla un comitè d’accés, qui s’encarrega d’assignar el temps d’ús en funció de la vàlua dels projectes.

Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, explica que el canvi climàtic i la investigació mèdica són els àmbits més habituals d’estudi d’una instal·lació que té una gran capacitat d’emmagatzemar dades. Ara treballen amb el MareNostrum 4, però enguany vindrà una nova versió, el 5 que inclourà una plataforma experimental per crear tecnologies de supercomputació íntegrament a Europa, i ja s’està dissenyant el 6 .

2 milions l’any, la despesa elèctrica

Valero explica que cada cop es dissenyen processadors més sostenibles i energia més verda, però la potència fa disparar molt el consum. De fet, el MareNostrum consumeix dos megawatts, que suposen dos milions d’euros l’any.

El computador més potent del món està al Japó i consumeix 30 megawatts, el que suposa que 33 computadors com el del Japó gastarien tota l’energia de Vandellòs. Però Valero insisteix en una idea que sovint és imperceptible: la despesa que generem quan enviem dades al núvol.

La despesa de dades que envien al núvol és superior al consum elèctric de la Gran Bretanya”
Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center