Fa 15 anys, Maksim Imilian va migrar des de la Unió Soviètica fins a Sevilla atret pel flamenc. Tocava la guitarra i volia aprendre tant com pogués d’aquest estil musical.

“Aquí hi ha molta més informació que a la resta del món, per exemple, a la biblioteca de Sevilla hi ha tot un apartat de flamencologia“, justifica. Allà s’hi ha passat hores, dies sencers, fullejant volums i manuscrits.

L’idioma “m’atreia poc”, confessa, però la música flamenca, sí. Quan va arribar a Sevilla no sabia ni mica d’espanyol, però ara fins i tot acaba de publicar un poemari en aquest idioma: ‘Acuarelas’ (Ed. Talón de Aquiles).

Viure de l’art a Barcelona

Passat el temps, va començar a tenir problemes amb els temes d’immigració. “Era complicat pels papers”, diu. Ara fa un any que viu a Barcelona, i explica que si ja és difícil viure de l’art sent un ciutadà amb els papers en regla, si no és el cas tot es complica més perquè, per exemple, no pots presentar-te als circuits culturals oficials ni demanar ajudes.