El cabaret multidisciplinari anomenat Lokal de Risc és una de les programacions més antigues que organitza l’Ateneu Popular 9 Barris. Fa vora tres dècades que es fa, sense falta i tres cops l’any.

Núria Tarragó, programadora de l’entitat, destaca que els artistes de cada edició es trien de forma comunitària, que és com funcionen a l’ateneu, i que sempre es tracta d’un acte benèfic: es recapten diners per alguna causa, de vegades són “més de territori, d’altres més de ciutat i d’altres més globals”, comenta Tarragó.

Artistes que renuncien al seu caixet pel bé comú

En aquesta ocasió, va ser la primera edició que es feia en línia del Lokal de Risc, i es van recaptar 480 euros a través de la taquilla inversa. Els diners s’han lliurat a la Xarxa de Xarxes de Suport Mutu de Nou Barris, una entitat que coordina totes les xarxes dels barris d’aquest districte que, des de l’esclat de la pandèmia, es dediquen a ajudar les famílies que han estat més afectades en l’àmbit econòmic per la situació.

La pallassa Maria Solà, encarregada del número final d’aquesta edició en “streaming” i, en directe, ha comentat assegura que “a la cultura som arriscats i som generosos, per això cap dels participants cobrava caixet i es destinava tota la recaptació a la causa“. A més, Solà ha destacat el benefici mutu d’aquest cabaret, perquè els artistes disposen d’un escenari per provar números que encara no tenen rodats i el públic pot veure espectacles nous.

Ara bé, per Maria Solà, actuar sense públic en persona, o amb poc públic amb mascareta, a Solà li resulta “horrorós” perquè no pot interactuar i crear vincles amb la gent. “M’han canviat la professió”, sentència.

Ajudar 500 famílies de Nou Barris sense recursos

La Xarxa de Xarxes de Suport Mutu de Nou Barris, l’entitat beneficiària d’aquest Lokal de Risc, proporciona aliments a unes 500 famílies al districte que s’han quedat sense recursos. Una d’aquesta és la del barri de Trinitat Nova.

Al principi del confinament, als mesos de març i abril del 2020, les tasques que feien les xarxes eren sobretot assistencial, com ara ajudar a fer la compra o passejar animals de companyia de veïns que no podien sortir de casa, a més de suport emocional a gent que se sentia sola. Però de seguida van notar que la necessitat d’aliments bàsics estava creixent molt ràpid perquè molta gent es va quedar sense ingressos ni estalvis. Des de l’entitat creuen que s’hauria d’atendre amb els recursos necessaris a les famílies que ho necessiten per solucionar els problemes d’arrel.

Ales de Toledo, membre de la Xarxa de Xarxes de Suport Mutu de Nou Barris assegura que el creixement de la demanda de menjar es deu a la falta d’atenció total per part de l’administració pública i dels serveis socials. Afirma:“Es van tancar els bancs d’aliments, estaven els serveis socials saturats, i les xarxes van començar a fer aquesta tasca de suport alimentari.”

L’Ateneu popular i el circ

La relació de l’Ateneu Popular 9 Barris amb el circ es remunta al principi dels temps. Hi havia artistes de circ que voltaven per tot Europa i en arribar a Barcelona aparcaven allà les caravanes perquè hi havia espai, a més que com que les naus de l’ateneu tenen sostres molt alts podien practicar disciplines circenses, explica Lozano.

Borja Lozano, encarregat de la comunicació a l’entitat, explica per què: “És una història que ajunta marges”, els de la ciutat, que als anys 70 gairebé acabava on és l’ateneu, al barri de la Trinitat Nova, i el marge artístic que representen les arts parateatrals.

L’Ateneu popular va ser reivindicat i aconseguit per la força de la gent, que va ocupar una planta asfàltica per fer-hi un centre cultural. “Abans la gent sortia a estendre la roba i els quedava gris”, diu Lozano.

L’univers creatiu de la ciutat

Totes les entrevistes i reportatges de la Laura Sangrà a ‘La Família Barris’ en una ciutat creativa i solidària

La Família Barris