El Parc d’Atraccions del Tibidabo, també conegut popularment com la Muntanya Màgica, va ser el llegat del doctor Salvador Andreu i Grau (1841-1928) a la ciutat de Barcelona. Construït el 1889, no es va inaugurar fins al 1901. La seva primera atracció van ser uns cavallets anomenats Carrusel Elèctric (1910) i tenia un preu de 10 cèntims.

El Kim Gázquez repassa les atraccions històriques del parc i úniques al món

El Funicular Aeri de Barcelona

FB tibidabo funicular aeri antic
Imatges del Funicular Aeri al 1915

La primera gran atracció no es va aixecar fins a l’any 1915. Amb el nom de Ferrocarril Aeri de Barcelona, va ser dissenyada pel cap d’enginyers del parc, Marià Rubió i Bellber (1862-1938) i va atreure multituds que venien d’arreu per viatjar a les seves góndoles penjades a 25 metres d’altura i travessar els seus túnels de fantasia.

Aquesta atracció ha tingut diverses modificacions importants al llarg dels anys. La més important, als anys 80, convertint-se en L’Aeromàgic. La versió més actual, L’Embruixabruixes incorpora tecnologia actual avançada com hologrames i entorns virtuals.

La Talaia, “l’elevador monstre”

FB tibidabo atalaia antiga
Així era l’Atalaia a la dècada dels anys 20

Una de les grans atraccions històriques emblemàtiques és la Talaia, que es pot veure des de diversos punts de la ciutat de Barcelona. Inaugurada l’any 1921, s’aixeca 551 metres sobre el nivell del mar: els 50 metres de la pròpia atracció sumats als de la muntanya. Al seu temps era coneguda com La Gran Palanca i la publicitat de llavors l’anomenava l’Elevador Monstre. És un enginy tan espectacular que li van atribuir propietats com la de curar la tos ferina.

L’avió: més real del que pensem

FB tibidabo avio antic
El mític avió del Tibidabo en una fotografia dels anys 20

L’avió del Tibidabo és una rèplica exacta del que va fer la primera ruta comercial entre Barcelona i Madrid. Aquest, però, va ser modificat i per mesures de seguretat té un sol motor en lloc de tres. I és precisament el seu motor el que la fa singular, ja que s’impulsa de debò amb la seva pròpia hèlix. Per això es tracta del tast més acurat de com se sentien els passatgers dels avions als anys 20.

Els autòmats que Walt Disney va voler comprar

Quan Walt Disney va inventar els parcs temàtics l’any 1955 amb Disneyland, va visitar el Tibidabo per comprar els autòmats. Tot i oferir un xec en blanc, el parc no li va vendre i és que ja era una de les col·leccions més importants del món. El més curiós de la seva història és que va passar de manera accidental.

Els autòmats eren molt comuns a finals del segle XIX i principis del XX. Es feien en cadena a les fàbriques especialitzades i s’exportaven arreu, sent les màquines escurabutxaques de l’època. Quan una màquina es quedava antiquada o es trencava, el més comú era llençar-la i comprar-ne una de nova, més moderna. Però al Tibidabo es van anant emmagatzemant, més per una qüestió emocional que per previsió de futur, ja que del 1925 al 1954 eren els mateixos treballadors qui construïen els autòmats.

La Monyos, un personatge real

FB la monyos automat tibidabo noc 2020
Un autòmat del 1913 que originàriament es deia Pallasso musical

Un dels autòmats més icònics de la col·lecció és La Monyos, era un dels personatges reals de la Barcelona dels anys 30. El seu nom real era Dolors Bonella i passejava per la Rambla cridant l’atenció amb el seu pentinat. Però aquest autòmat del 1913 originalment es deia Pallasso musical i venia de la Factoria Vichy (França). En arribar al parc, li van canviar la roba, el maquillatge i el nom, ja que la cara recordava a la popular barcelonina de la Rambla.

Peces úniques al món

FB automats equilibristes tibidabo noc 2020
Els Equilibristes són autòmats únics per la precisió de moviments

Els autòmats dels Equilibristes són únics al món. Aquesta peça és molt delicada a causa de la disposició de les figures. Les còpies, que es trobaven a col·leccions privades, es van anar trencant. La del Tibidabo, però, ha perdurat al pas del temps gràcies al fet que gran part de la seva existència l’ha passat en un museu on s’ha anat restaurant, conservant encara molts dels mecanismes originals. La peça més antiga de la col·lecció és El Mandolinista, un enginy mecànic del 1880 i que també conservar una gran part dels mecanismes amb els quals va sortir de la fàbrica.