Enric Puig, director de la fàbrica de creació La Escocesa, creu que “hem d’intentar no emmirallar-nos en altres indrets” i, sobretot, “pensar quin és el nucli de necessitats del que està passant aquí, a casa nostra, de manera porosa amb el que està passant a la resta del món”. Puig, que destaca el caràcter propi que té el barri on són, explica quin paper li agradaria que tingués a la zona la fàbrica de creació que dirigeix:

“M’encantaria que hi hagués tot un ecosistema que tingués a veure amb la creació, però també amb l’habitatge social, projectes socials, que fos centre entre la relació de la creació cultural i comunitària”.

Davant dels murals que donen caràcter i color als exteriors de La Escocesa, el director reconeix que tenen “un problema, i és que no som un centre d’exhibició”, de manera que han de reblar esforços per veure “com generar formes de connexió amb el barri” a través dels projectes artístics dels seus residents. La Escocesa és un espai de residència per a gent que treballa en les arts visuals com ara Valentina Alvarado, que ha tingut taller abans en altres indrets i d’aquest destaca que sigui “assembleari” i tingui un “esperit comunitari que no està present en altres fàbriques de creació”.

Explorar altres formes de veure-hi

Una de les artistes residents a La Escocesa, Laura Arensburg, finalitza el projecte ‘Malvidentes’, originat quan va patir un despreniment de retina i va començar a plantejar-se què volia dir veure-hi bé. La Laura Sangrà s’afegeix a l’experiment artístic per aprendre una coreografia veient-hi només de forma perifèrica.

Què és La Escocesa?

La Escocesa era una fàbrica de productes químics construïda el 1852 que servia a les fàbriques de teixits. Des de 1999 s’ha convertit en un espai de creació i un punt de trobada per a artistes i artesans de diferents disciplines. El 2007 un lobby immobiliari va intentar fer-hi oficines i pisos de luxe però l’Ajuntament va evitar-ho, i van fer-hi una injecció econòmica per recuperar els vestigis fabrils.Tradicionalment, la zona del Poblenou era considerada el Manchester català per totes les fàbriques que hi havia, i avui dia n’hi ha que volen que sigui el Brooklyn català, amb una gran aposta per l’art.