Des del mes de juliol i agost de l’any passat dos albergs de la ciutat, un situat al barri de Gràcia i l’altre a l’Eixample, acullen a una vuitantena de joves migrants extutelats que vivien al carrer, en l’anomenat projecte Bacstation.

La crisi sanitària i la manca de turistes ha donat una nova oportunitat a aquests joves gràcies a la Fundació BarcelonaActua, l’Ajuntament, la Fundació Alcántara i els dos albergs que s’han coordinat per acollir-los.
Nosaltres hem estat a l’alberg 360 Hostel del districte de l’Eixample, on actualment viuen 38 joves provinents de diferents països africans i que tenen entre 18 i 24 anys. Tots ells vivien al carrer i ara tenen un llit on dormir i a la vegada un lloc on formar-se, integrar-se i trobar suports per tirar endavant. 

El cas d’en Bilal Elouahaji

En Bilal Elouahaji és marroquí de 21 anys i va arribar a l’estat espanyol quan només en tenia 11. La mort del seu pare va precipitar que la seva mare emigrés a Espanya per buscar una vida millor. Ell es va quedar sol al Marroc fins que va poder venir fins a Almeria. 

“Vaig venir sota d’un cotxe. La meva mare va pagar el conductor perquè em portés d’amagat. Quan vaig arribar a Almeria tenia la cara com un tomàquet perquè em costava respirar sota el cotxe.” / Bilal Elouahaji


Com que la seva mare vivia en una situació molt precària no el va poder acollir i en Bilal va arriba fins a Catalunya, on va viure en un centre de menors. Quan va fer 18 anys el van fer fora i va acabar al carrer. 

“He viscut sis mesos al carrer perquè em van fer fora del centre de menors on estava. És molt difícil viure al carrer, no tens menjar, no saps on dormir i no tens on poder anar a estudiar. Et pots perdre molt fàcilment. T’has de llevar aviat i intentar no fer coses dolentes per sobreviure ni tampoc caure en les drogues, ni robar, ni posar-te en problemes.” / Bilal Elouahaji


Ara des de fa uns mesos que viu en aquest alberg amb altres joves que han passat una situació molt semblant a la seva. El que té molt clar és que pensa aprofitar aquesta oportunitat per continuar estudiant i poder trobar una feina. “A mi m’agradaria ser educador social, ja que treballes però a la vegada ajudes els altres”

Un sistema tutelar que no funciona

La directora i fundadora de BarcelonActua, Laia Serrano, denuncia que el sistema de tutela dels menors i dels qui ja han complert la majoria d’edat no funciona.

“Quan compleixen 18 anys se’n van literalment al carrer independentment de quina sigui la seva trajectòria dins el centre. Poden ser nois que estudien i que s’estan integrant a casa nostra, però quan fan el 18 els posen al carrer”. / Laia Serrano, directora BarcelonActua


Projecte educatiu d’inclusió

L’Eliseo Loye és responsable de formació de BarcelonActua i explica com aprofiten el temps dins l’alberg. “Volem apoderar-los sobretot oferint educació i autonomia perquè ells puguin fer la seva vida. Ells aquí estan autogestionats i s’organitzen per torns de neteja, cuina… Els ajudem a matricular-se a cursos formatius perquè ells després puguin trobar una feina i desenvolupar-se com qualsevol altra persona” .

El cas d’en Abdelhaq Machichi

L’Abdelhaq va arribar del Marroc amb només 15 anys per intentar ajudar la seva família i buscar una feina amb la qual pogués trobar un futur millor.  

“La meva família em va donar diners perquè pogués agafar una pastera amb 15 anys. Al Marroc la cosa està molt malament de feina i volien una vida millor per a mi. A mi a Barcelona m’agradaria treballar i aprendre el català”/ Abdelhaq Machichi


Dificultats emocionals

I és que la majoria dels joves allotjats en aquest alberg han patit traumes infantils molt importants, fet que dificulta la seva formació. Tal com explica l’Eliseo han viscuts situacions de dol en el seu camí cap a Europa.

“El que ells necessiten primer de tot és treballar les seves emocions. Viuen continuament amb el trauma i amb el dol perquè han viscut situacions de migració molt dures i arriben a una societat que constantment els rebutja”. / ’Eliseo Loye, responsable de formació de BarcelonActua


Voluntariat i futur

El projecte, finançat per l’Ajuntament de Barcelona amb 150.000 euros durant aquest 2021 i amb l’ajut de la Fundació Alcántara per pagar l’allotjament, funciona, sobretot, amb l’ajuda de voluntaris de BarcelonActua, que ja té més de 15.000 persones registrades.

Ara, la fundació treballa perquè aquest projecte no acabi quan tornin els turistes als hostals.


Tenim assegurats els dos hostals fins a finals de juny, però estem treballant amb l’Ajuntament i la Fundació Alcantara perquè el projecte continui. Això hauria d’anar més enllà, potser a una casa o on sigui, però que sigui permanent. El model aquest és d’èxit i els nanos estan evolucionant molt
Laia Serrano, directora BarcelonActua

Acollir per donar una nova oportunitat
La Família Barris