Ja fa anys que un grup de familiars de persones que viuen en residències geriàtriques públiques de la ciutat de Barcelona es van agrupar per denunciar que el model de gestió d’aquests centres havia de canviar. Van crear la Coordinadora Residències 5+1 per reclamar a les administracions que la gestió d’aquests centres sigui 100 % pública. Ara abanderen les mobilitzacions dels familiars que reclamen respostes a la crisi que s’ha viscut en aquests centres durant el confinament.  Han denunciat davant la fiscalia a diferents residències de Barcelona per la mala gestió que han fet de la crisi de la covid-19.

A Barcelona hi ha 23 residències públiques de les quals 19 són de la Generalitat i quatre de l’Ajuntament de Barcelona. Totes aquestes estan gestionades per empreses privades que, com asseguren des de la  Coordinadora, “són empreses que vetllen per guanyar beneficis i no per donar un bon servei als seus residents”. Ara els familiars han iniciat una sèries de mobilitzacions davant del Parlament de Catalunya per demanar als polítics que en canviïn la seva gestió.

Segons les últimes dades facilitades pel govern català a Catalunya, han mort en residències públiques, privades i concertades durant la pandèmia més de 4.100 persones, de les quals 1.300 a la ciutat de Barcelona. La María José Carcelén, portaveu de la Coordinadora Residències 5+1 denuncia en una concentració davant del Parlament la vulneració de drets. Assegura que moltes persones han mort a les residències públiques sense dret a ser atesos en el centre d’atenció primària o en un hospital.

“Quan una persona ingresa a una residència perd el dret a ser atesa pel seu centre d’atenció primària, ja que la seva salut la gestiona una mútua privada que durant la pandèmia s’ha vist clarament que no tenia prou personal ni material per atendre els residents. S’ha vulnerat el dret que tots tenim a la salut i a l’atenció sanitària”.

Testimonis amb noms i cognoms

Ara reclamen que els residents tinguin dreta a ser atesos a la sanitat pública i que es rescindeixi el contracte amb la mútua Mútuam per la mala gestió que han fet de la salut de les persones. La Catalina Serrano ha perdut el seu pare que vivia a la residència pública Bertan i Oriola del barri de la Barceloneta.

“El meu pare va morir sense ser atès a l’hospital. Em van dir que tenien ordres de no traslladar a cap malalt als hospitals. No sé com va morir i no em vaig poder acomiadar d’ell. És molt trist”.

La Paqui Castillo de la Coordinadora denuncia que al privatitzar la gestió de les residències públiques “es perd qualitat en el servei, hi manca personal, no es fan inspeccions per veure com funciona la gestió i es pregunta “quan fan una inspecció avisen abans a l’empresa. Quin sentit té?”

La Maria Teresa i la Sílvia Martín han perdut a la seva mare i asseguren que la manca de personal “va fer que estigués desidratada, ja que si no li donaven aigua ella no sabia demanar-la. Durant el confinament no podíem ni parlar amb ella… és molt trist i angoixant no saber què va passar allà dins”.

La Carme Jiménez també va perdre la seva mare. “No sabem com ha mort, no ens hem pogut acomiadar d’ella. El que és clar és que aquests sistema no funciona i que ara és moment de depurar responsabilitats i obligar que aquest model de gestió canviï perquè mai no més torni a passar el que ha passat aquest any”. La Carme assegura amb la veu entretallada que sempre més “hauré de conviure amb la pena de no haver pogut ajudar la meva mare. Ara ja ningú me la tornarà”.