A la Trinitat Nova en un edifici de Bohigas del 1957, al carrer d’Aiguablava trobem l’ Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC).

30 anys formant restauradors i conservadors

L’escola la va crear la Generalitat el 25 de novembre del 1991, durant els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan es va incrementar l’activitat restauradora en edificis i monuments de la ciutat. La intenció era clara: renovar el sector de la conservació i restauració davant dels avanços científics i tecnològics.

L’embrió de l’escola se situa en els cursos monogràfics de conservació i restauració i d’oficis aplicats organitzats per l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona que, poc després, va implantar l’especialitat de restauració d’obres escultòriques que, finalment, va desencadenar la creació l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

Pràctiques sobre obres reals

Miquel Mirambell, director de l’ESCRBCC explica que hi ha quatre disciplines bàsiques: humanitats i història de l’art que ens permet saber que tenim entre mans; ciències com biologia, física i química, per saber el que reintegrarem i els materials de l’obra; plàstica, per tenir certes habilitats manuals i, per últim, la part de la conservació.

L’Èlia Batlle, estudiant de l’ESCRBCC, fent la restauració d’un manuscrit de finals del XVIII
La nostra funció és restaurar el patrimoni de Catalunya i salvaguardar el patrimoni de les generacions futures.”
Miquel Mirambell, director de l’ESCRBCC

Mirambell explica que tenen convenis de pràctiques amb les institucions i que a primer i segon curs es fa restauració sobre simulacres, però a partir de tercer ja es fan sobre obres reals. El director de l’ESCRBCC relata que la relació afectiva de l’alumnat amb l’obra d’art: “Acaben parlant de la meva peça” i destacar que “la bona restauració és la que no es veu”. I destaca una dada, bona part dels estudiants acaben sent autònoms.