A la Trinitat Nova en un edifici de Bohigas del 1957, al carrer d’Aiguablava trobem l’ Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya (ESCRBCC).
30 anys formant restauradors i conservadors
L’escola la va crear la Generalitat el 25 de novembre del 1991, durant els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan es va incrementar l’activitat restauradora en edificis i monuments de la ciutat. La intenció era clara: renovar el sector de la conservació i restauració davant dels avanços científics i tecnològics.
L’embrió de l’escola se situa en els cursos monogràfics de conservació i restauració i d’oficis aplicats organitzats per l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona que, poc després, va implantar l’especialitat de restauració d’obres escultòriques que, finalment, va desencadenar la creació l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.
Pràctiques sobre obres reals
Miquel Mirambell, director de l’ESCRBCC explica que hi ha quatre disciplines bàsiques: humanitats i història de l’art que ens permet saber que tenim entre mans; ciències com biologia, física i química, per saber el que reintegrarem i els materials de l’obra; plàstica, per tenir certes habilitats manuals i, per últim, la part de la conservació.
La nostra funció és restaurar el patrimoni de Catalunya i salvaguardar el patrimoni de les generacions futures.
Mirambell explica que tenen convenis de pràctiques amb les institucions i que a primer i segon curs es fa restauració sobre simulacres, però a partir de tercer ja es fan sobre obres reals. El director de l’ESCRBCC relata que la relació afectiva de l’alumnat amb l’obra d’art: “Acaben parlant de la meva peça” i destacar que “la bona restauració és la que no es veu”. I destaca una dada, bona part dels estudiants acaben sent autònoms.
