Amb la idea de connectar el món artístic amb l’educatiu l’ICUB —Institut de Cultura de Barcelona—, que depèn de l’Ajuntament, va crear fa 12 anys el projecte En residència. Fins a l’actualitat s’hi han fet 156 residències, totes a mans d’un creador o col·lectiu que ha estat convidat a compartir un curs sencer amb un grup d’ESO.

Els residents poden ser artistes de qualsevol llenguatge de la creació contemporània, o sigui que tant pot ser que es dediquin a la música com a la pintura, la poesia, l’art dramàtic o l’escultura, per esmentar algunes dis

A instituts de tots els districtes

El projecte uns objectius clars, segons ha explicat Carles Giner, director d’En residència: “Posar en contacte la creació contemporània i els adolescents, dos sistemes que han estat molt d’esquena —el cultural i l’educatiu—, i contribuir a transformar les maneres de fer dels centres educatius“.

En residència ja ha implicat 3.400 alumnes i uns 200 professors, 16 equips de mediació i 50 instituts públics d’educació secundària, dels 70 que hi ha a la ciutat de Barcelona, xifra que implica que el projecte hagi arribat ja a instituts de tots els districtes.


És un programa que trenca molt els rols de tots els que hi participen
Sandra Figueras, mediadora d’En residència i membre MNAC

Els equips de mediació venen a ser una mena de coordinadors de les residències, la baula entre el món artístic i l’educatiu. Dues membres d’aquests equips de coordinació, Agnès Sebastià (A Bao a Qu) i Sandra Figueras (MNAC), han destacat el benefici retroactiu per a tots els membres implicats: alumnes, docents i artistes.

“És un programa que trenca molt els rols de tots els que hi participen, perquè l’artista està en un context nou, sovint no en el seu habitual, el professor no fa exactament de professor i per a nosaltres, com a mediadores i com a museu, ens posava també en una situació nova”, ha explicat Figueras, qui ha sentenciat: “Ens descol·loca, i això és l’interessant”.


27 mots per entendre el llenguatge adolescent

L’art de cuidar els objectes

A l’Institut Vall d’Hebron, el segon més gran de la ciutat, catalogat d’alta complexitat i ubicat al barri de Sant Genís dels Agudells (districte d’Horta-Guinardó), hi ha ara mateix en residència l’artista Svantje Bussof. Ella ensenya l’alumnat d’un grup de l’ESO a tenir cura dels objectes, a aprendre a reparar-los per evitar entrar en el cercle viciós de comprar-emprar-llençar. “Cal establir una relació amb la ferida, amb el trencat, i intentar de trobar un remei”, explica.

Es troben setmanalment des que va començar el curs, al setembre, tant a l’aula com en visites que fan a entitats com pot ser el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Estan aprenent a sargir mitjons, i alguns dels alumnes expliquen que el que intenten amb Bussof és reparar o “donar una segona vida” als objectes trencats, com ara una tassa que han reconvertit en test.


Una professora de l’Institut Vall d’Hebron, Laura Murillo, ha explicat: “A aquesta edat els alumnes es mouen en entorns molt limitats: la família, el barri i poc més. I el projecte En residència aporta una persona totalment diferent al seu entorn“, l’artista, que també ha de fer l’esforç de sortir de la seva bombolla creativa, privada, personal i sovint solitària per unir-se a la classe i aportar-los “aquesta obertura de ment que al seu petit entorn no tenen”.

Algunes persones que han participat en el projecte al llarg dels anys han estat Maria Arnal, Laia Estruch, Lua Coderch i Aimar Pérez Galí.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a