I si amb una cosa tan senzilla com és tocar el dit d’un company de classe es poguessin aprendre conceptes del currículum docent com espai, temps, sumar i restar? És el que es proposa l’espectacle taller ‘Dit dit’, creat per Aimar Pérez Galí i Jaime Conde-Salazar per a estudiants de primària.

L’art ha de ser un “espai de dissidència”, ha dit Pérez Galí, coreògraf, pedagòg, ballarí i cocreador del projecte amb què, segons ha comentat, tenen per objectiu “reivindicar el cos a l’aula”.

Estatisme i hiperactivitat

“Hi ha quelcom del sistema educatiu actual que és hereu d’un sistema educatiu més antic que ha desencossat l’aula”, ha dit Pérez Galí, qui ha vinculat aquesta forma estàtica d’aprendre molts problemes d’hiperactivitat.

Diuen que l’emoció t’ajuda a establir vincles amb l’aprenentatge.”
Ofelia Canudas, docent de l’Escola Joan Pelegrí

Paula Franco i Maria González, alumnes de l’Escola Joan Pelegrí, han participat en aquesta activitat, asseguren que ha estat “molt divertit” i que el que més els agrada és “estar ballant”, però que la major part de l’estona se la passen a l’aula “fent feina”.


La importància del cos a l’aula

Una de les docents que les acompanya a l’activitat, Ofelia Canudas, els dona la raó, però apunta que a aquesta forma tradicional d’aprendre cada cop se li estan afegint més jocs i moviment per fer-la dinàmica.

Diuen que l’emoció t’ajuda a establir vincles amb l’aprenentatge. Si mous el cos et sents més feliç.”
Montserrat Ismael, projectes educatius Mercat de les Flors

Canudas considera que posar en contacte els mons educatiu i artístic aporta als alumnats “creixement personal. Creixes perquè ho vius”. Montserrat Ismael, reponsable de projectes educatius del Mercat de les Flors, hi està d’acord: “Fa falta per l’esperit, per l’ànima i està comprovadíssim que si mous el cos et sents més feliç”.