Margarida Bellet és la gestora del magatzem de roba solidària de la Fundació Pare Manel i, junt amb tot un equip de persones voluntàries com ella que no cobren per a aquesta feina, classifiquen i distribueixen roba de segona mà entre la gent que més la necessita.
“La roba que ve de molts llocs, fins i tot de fora de Barcelona perquè al Pare Manel el coneixia molta gent”, diu Bellet un any després de la mort de l’impulsor del projecte, des d’aquest magatzem ubicat al barri de la Trinitat Vella.
Segons narra, anys enrere la gran demanda de roba venia per part de persones migrades “que havien de venir per poder començar” i, ara, en canvi, diu Bellet, que la diversitat de gent que ha de vestir-se al seu magatzem és molta, i ho acusa als estralls econòmics de la pandèmia.
Tant de bo no hagués de fer-la, però és una feina que t’omple. D’una banda et fa pena que hi hagi gent necessitada d’allò més essencial, que és menjar i vestir-se.
Al magatzem, totes les persones hi col·laboren de forma voluntària i sense transaccions econòmiques ni sous. Ara bé, Bellet explica que cal que arribi un relleu generacional per seguir la seva tasca solidària: “Jo voldria que la gent s’impliqués una mica més. Ens estem fent grans i aniria bé que comencés una altra generació”, rebla.
