De vegades, per aprendre primer cal desaprendre, i això és el que passa quan parlem de paternitats: els models clàssics de pares autoritaris, proveïdors i despresos sentimentalment de la criança i de la seva gestió ja no casen amb la societat actual, i per això molts homes que han de ser pares recorren a ajuda externa per trobar referents que s’adiguin més amb la seva manera de ser.

L’Institut Català de la Salut (ICS), en coordinació amb l’Ajuntament de Barcelona, organitza uns cursos de preparació a la paternitat i en Jon Casado n’és un dels assistents.

La llevadora del seu centre d’atenció primària (CAP) li ho va oferir. “En aquell moment tenia un pèl de resistència, però li vaig dir que sí”, reconeix, i considera que l’existència d’aquests grups ja és un “èxit” en si perquè permeten que els assistents s’obrin i comparteixin sentiments “des de la no vergonya”.

Assolir la corresponsabilitat i equitat entre progenitors

Cristina Martínez, responsable de les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), explica que l’objectiu d’aquestes trobades és “treballar la paternitat des de la masculinitat i la corresponsabilitat”.

I això va molt més enllà de canviar un bolquer o fer un biberó: avui dia encara són les dones les que majoritàriament (94,5 % dels casos) sol·liciten una excedència laboral per tenir cura de les criatures.

Quins valors vull transmetre i com puc fer-ho millor? La gent que es fa aquesta pregunta ja pot anar als cursos
Jon Casado, assistent

Els grups permeten fer xarxa “per discutir i reflexionar, pensar i tenir un espai especific” per compartir sentiments, pors i dubtes amb homes que estan en la seva mateixa situació, a punt de ser pares, explica Martínez.

Entre els assistents, Casado considera que “el mínim comú denominador” és que són homes que pensen que “hi ha coses que poden millorar de com ser pares”. “Quins valors vull transmetre i com puc fer-ho millor? La gent que es fa aquesta pregunta ja pot anar” als cursos.

“És una carrera de fons”

Preguntat sobre els referents que ha tingut a la vida, Casado considera que els pares el van educar “en un esperit crític”, i creu que això ha influït positivament en què ell hagi volgut fer aquest curs, però malgrat que està molt orgullós dels seus pares, admet que “hi havia rols molt marcats i diferenciats”: la mare tenia la càrrega emocional i el pare, l’autoritat.

La criatura d’en Jon Casado ara té dos mesos i ell creu que encara no ha tingut temps per reflexionar si la paternitat és com se l’esperava: “És una carrera de fons”, rebla. Per apuntar-se a aquests cursos de preparació a la paternitat cal trucar al Centre de Masculinitats o a l’ASSIR: 933 491 610 o 933 602 095.


“És una preparació per al canvi individual i de parella”

Un altre dels assistents a aquestes trobades és Miguel Kenneth Stobbs Serrano, que ha fet el curs dos cops: com a preparació per al naixement de cada una de les dues criatures que ha tingut, perquè el segon cop volia seguir aprenent i, a més, compartir amb la resta d’homes la seva experiència com a pare primerenc.

Ell destaca que aquests cursos són una “preparació per al canvi individual i de la parella” que comporta el fet de ser pares, i, a més, suposa una oportunitat per “posar-te davant del mirall i per veure com funcionen a la realitat un munt de tòpics i idees preconcebudes”.

Stobbs Serrano considera que amb els cursos és “molt més fàcil gestionar el que ve, perquè és desconegut”, i encarar-ho sol i sense eines pot fer-ho més feixuc: “Ser pare i mare és molt difícil”, constata.

“Fem coses que creuen que no ens corresponen”

Amb els cursos, alhora que creen vincles amb altres homes, pot ser que les seves xarxes anteriors no acabin d’entendre quin afany tenen a canviar l'”statu quo”: “Moltes vegades et miren com un llunàtic” quan expliquen als amics o la família que estan assistint a aquestes trobades, assegura Stobbs Serrano. “No és fàcil que t’arribi expressament, però són coses que creuen que no et corresponen fer, que són de dones”, diu en referència a tasques associades a la cura de la canalla.

Esteve Segura, tècnic de la regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que actualment “els homes que són pares es comencen a fer preguntes que històricament no tenien un valor i que tampoc no formaven part de les seves converses”.

Aquesta escletxa que representa el “moment de canvi, de crisi” previ a la paternitat s’aprofita des de les institucions per introduir la reflexió sobre amb quins valors t’han educat com a home i quin tipus de pare vols ser i quins valors vols transmetre.