El magatzem d’obres d’art del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) conté centenars de milers d’obres d’art que formen part de la reserva del museu i que no es mostren als ciutadans. Antonio Baños hi ha pogut entrar gràcies a Sílvia Tena, cap del Departament de Registre i Gestió de Col·leccions.

370.000 obres!

Tena explica que les obres del magatzem no s’exposen al públic per tres motius: perquè acaben d’arribar, perquè no tenen prou interès o, simplement, perquè no hi ha lloc. Cal pensar que en aquest museu hi ha al voltant de 370.000 obres i només un 20 % hi estan exposades. També hi ha una part cedida a centres oficials, com la Generalitat o els ajuntaments.

Les obres dels magatzems no es mostren al públic, però estan disponibles per als investigadors i, de tant en tant, entren a la rotació de les sales de l’exposició permanent del museu.

Al museu hi ha 21 espais de reserva diferents i el primer que visiten Baños i Tena és el d’escultura.

Les escultures de la plaça de Catalunya

Un cas curiós és el de les escultures de la plaça de Catalunya. El 1927, l’Ajuntament va convocar un concurs públic per decidir quines peces anirien a la cèntrica plaça. S’hi van presentar el bo i millor dels escultors de l’època: Clarà, Bargallo, Llimona, Viladomat, Otero, etc. A mig concurs, es va decidir que les obres haurien de ser de bronze, quan molts dels artistes ja havien presentat les seves creacions en pedra. Davant d’aquest desgavell, l’Ajuntament va decidir guardar els motlles i els guixos de les obres presentades per fer-ne els originals quan convingués.

Al magatzem hi ha una altra figura que, aquesta sí, es pot veure a la plaça de Catalunya. És una deessa de Josep Clarà que és davant del monument a Macià. Al museu s’hi guarda una de les primeres versions, en guix. L’original, de marbre, és a l’Ajuntament de Barcelona i la de plaça de Catalunya és una rèplica, també en marbre.

El magatzem de pintura, ple de color

Baños i Tena visiten el magatzem de pintura del MNAC. Allà hi ha, entre moltes altres peces, pintures romàniques que algun dia van ser a les parets d’alguna església. La cap del Departament de Registre i Gestió de Col·leccions recorda que, antigament, totes les parets de les esglésies que ara veiem nues, eren plenes de pintures i fustes policromades. I sovint, amb profusió de daurats.

El Palau Nacional

Avui és la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Va ser construït com un edifici efímer per l’Exposició Universal del 1929 i es va convertit en un emblema de la ciutat.

Va passar aquí

El misteri dels absis de Santa Maria de Taüll

Al magatzem de pintura hi ha una de les peces més conegudes de la història cultural de Catalunya: les pintures de l’absis de Santa Maria de Taüll. Curiosament, aquesta obra també està exposada a una de les sales del museu i totes dues són originals. Però aquest misteri té una explicació científica: la pintura romànica s’extreu de les parets per capes, amb la tècnica de l'”strappo”, és a dir, enganxant-la a un drap humit. Després de la primera extracció, poden quedar restes de pintura a la paret i, per això, es fan noves extraccions o arrencaments. Les pintures de l’absis del magatzem són el segon arrencament de l’original i les de la sala, les primeres.

Crida l’atenció que moltes de les obres d’aquest magatzem tenen petits pedaços de paper japó al damunt. Això serveix per evitar possibles microdespreniments de pintura.

Antonio Baños

Passejada per espais de Barcelona amb Curiositats i aspectes poc coneguts d’edificis i espais urbans emblemàtics

Família Barris