Quan una noia va posar un anunci buscant companyes per jugar a futbol, l’Anna Jaques ho tenia clar: “A mi m’agradava molt el futbol, era sòcia del Barça i m’hi vaig apuntar”, recorda.
Setze pioneres
Es van ajuntar 16 joves de perfils diversos: mestresses de casa, casades, solteres, amb fills i sense… totes unides per la passió per l’esport.
En aquell moment, presidia el Barça Agustí Montal Costa. “Li va agradar molt” la idea de tenir equip femení i, de fet, va acceptar malgrat que altres directius del Barça s’hi negaven. “Es va imposar i va dir que sí”, recorda la veterana.
Debut al Camp Nou
Van debutar al Camp Nou el 25 de desembre del 1970 amb un partit benèfic i vestides de blanc, i al llarg de la seva carrera també en van jugar d’altres al temple del Barça, tot i que la majoria dels partits els jugaven a la Fabra i Coats i entrenaven al Miniestadi.
Formaven part d’aquell equip que va debutar al camp del FC Barcelona: Antònia Mínguez, Giménez, Maria Pilar Gazulla, Lluïsa Vilaseca, Aurora Arnau, Anna Jaques, Maite Rodríguez, Inmaculada Cabecerán, Núria Llansà, Alícia Estivill, Blanca Fernández, Lolita Ortiz, Consuelo Pérez, Carme Nieto, Fina Ros i Glòria Comas.
“No podreu tenir fills”
El masclisme les va assetjar i perseguir des del moment que van fer el primer xut.
Un metge molt conegut ens va dir que si jugavem a futbol no podriíem tenir fills.
Moltes ja tenien fills, i d’altres, com la pròpia Jaques, els va tenir més tard. Des de les grades també els arribaven comentaris ofensius i discriminatoris pel simple fet de ser dones: “Aneu a casa a fregar plats”, recorda la defensa central que li van dir durant un partit.
“Les dones juguen molt millor”
Ara Jaques encara segueix el futbol, com a bona apassionada que n’és, però opina que per veure bon futbol, cal mirar com juga el Barça femení. “Juguen molt millor que els nois”, rebla l’exjugadora.
