Des de fa molts anys, amb l’arribada de plataformes que permeten compartir i llogar habitacions de la residència habitual, va aparèixer una nova economia: la de persones que per diferents motius estan disposades a llogar una o més habitacions de casa seva per guanyar uns ingressos extres a finals de mes.
Una pràctica que fins ara no estava regularitzada i que l’Associació d’Amfitrions de Llars Compartides de Catalunya (AmfiCat) volen regularitzar. La revisió del PEUAT (pla d’allotjaments turístics) preveu que es prohibeixi el lloguer d’habitacions si els turistes no hi estan un mínim de 30 dies
Discrepàncies en el govern municipal
La proposta ha fet sorgir divergències entre els socis del govern municipal (BComú i PSC), ja que els socialistes estan a favor de regular-la encara que el lloguer sigui per només uns dies. De moment, sembla difícil que s’aprovi la prohibició de lloguer per dies, ja que només hi estan d’acord BComú i ERC.
Ingressos en temps difícils
Segons el sector de les llars compartides, el lloguer d’una habitació es fa entre dos i tres dies i gairebé mai per més de 30. Aquest és el cas de la Marta Bosch, que viu al barri de Sants i ja fa uns anys que lloga dues habitacions del seu pis a turistes. Segons ella, són viatgers que volen compartir experiències amb residents de la ciutat en comptes d’anar a un hotel o a un pis turístic.
Marta Bosch assegura que l’intercanvi amb els viatgers és clau i assegura: “El 2017 vaig començar a ser amfitriona i llogo dues habitacions, una de doble i una d’individual. Normalment és per a turistes, viatgers d’arreu del món. Ho vaig començar a fer perquè per la meva edat no trobo feina i necessitava recursos.”
Segons la Conxa Vilaplana, presidenta d’AmfiCat, és molt habitual que els amfitrions lloguin habitacions perquè no arriben a final de mes o perquè s’han quedat a l’atur i necessiten ingressos per poder pagar el seu habitatge. Segons la Conxa, cal regularitzar el sector perquè així també pagaran una taxa turística a la ciutat.
Des del seu pis, la Conxa ens explica que té molt clara la intenció del consistori: “L’Ajuntament no vol regular, ho vol prohibir. Tot va per plataformes online i passa pel banc. Fem la declaració i paguem els nostres impostos. Estem disposats a pagar una taxa turistica perquè entenem que els viatgers fan ús de la ciutat i han de contribuir en totes les despeses que generen”.
L’Enric està jubilat i assegura que amb la seva pensió de 900 euros al mes no pot pagar-ho tot. Per això, ja fa un temps que fa d’amfitrió de turistes per dies. Els fa l’esmorzar i els ajuda a fer rutes per la ciutat. Ell aposta per regularitzar el sector i creu que llogant habitacions no molesta a ningú.
L’Enric ens rep a casa seva i s’exclama: “A mi el que em sorprèn és que a casa meva no pugui fer el que em dona la gana. Soc fill del barri Xino i allà hi havia rellogats a les cases, famílies senceres. Jo tinc gent a dormir com a màxim quatre dies.”
De moment, asseguren que continuaran llogant les seves habitacions mentre esperen si es prohibeix o es regula aquesta pràctica força habitual a les grans ciutats d’arreu del món.
