Parlem amb tres ciutadanes que a través de les xarxes socials han emprès lluites per millorar el seu barri, denunciar el funcionament del nou sistema de recollida d’escombraries o reclamar drets socials com ara la inclusió d’infants amb capacitats limitades.
Lluita contra el sistema de recollida
Ariadna Zorrilla és veïna del barri de Sant Andreu de Palomar, on s’està implementat un sistema nou de recollida de residus conegut com a porta a porta. Aquesta mesura no agrada a alguns veïns i, per això, van decidir crear un perfil de Twitter @fans_portaporta en el qual, a través de vídeos i denúncies, mostren el seu rebuig a aquest sistema de reciclatge.
Els objectius inicials de la iniciativa eren molt clars: intentar obrir un diàleg amb l’Ajuntament perquè ens intentés deixar redissenyar el sistema de recollida de residus perquè estigués més adaptat al barri. Assegura que les xarxes tenen molta repercussió perquè han pogut forçar una reunió amb l’Ajuntament. Però conclou: “El que hem aconseguit és maquillatge del sistema, no ens fan cas”.
LLuites per posar fi als problemes de convivència
Lía Vázquez és veïna del barri del Raval de Barcelona i fa temps va obrir el perfil de Twitter @Arravalera2 per denunciar l’estat de la zona on viu. Ho fa a través de vídeos en què mostra el soroll, les baralles i els problemes que veu des del balcó de casa.
Lía Vázquez ens comenta que des que ha estat mare ha anat perdent l’esperança que se solucionin els problemes de seguretat i sorolls al barri. Creu que amb la lluita a través de les xarxes no n’hi ha prou. “Sí que és cert que hi ha molta gent que retuiteja, molta gent que et segueix, que t’entén i que comprèn el problema, però crec que no arriba a qui ha d’arribar, que són als polítics”.
Lluites pels drets socials
Noemí Font és la mare de l’Emma Joana, una nena amb diversitat funcional. Ja fa uns anys que a través de les xarxes amb @ratolinaemma denuncia l’incompliment de les administracions pel que fa referència a la inclusió de persones amb discapacitat.
La seva lluita la va començar a través dels canals habituals que tenen els ciutadans per denunciar i reclamar, com ara instàncies, però, segons ella, no li va servir de gaire en un procés molt lent, molt feixuc i sense fruits.
Noemí Font assegura que “les xarxes són un recurs molt potent!” i és per això que va obrir un compte de Twitter, des del qual ha aconseguit, entre d’altres, tenir un parc infantil 100 % adaptat, crear amb altres entitats veïnals la primera cursa adaptada per a infants de la ciutat i que la seva filla fos la primera alumna de Catalunya amb una infermera a l’escola.
La Noemí Font explica com va començar a fer servir les xarxes d’altaveu: “Veient la televisió vaig veure que hi havia moltes persones que a través de les xarxes socials aconseguien coses i vaig obrir un perfil de Twitter i vaig començar a batallar. I sí que he pogut parlar amb molta gent i he pogut parlar amb polítics que m’han dit: ‘Què et passa?’. I ho trobo increïble perquè a través del circuit estàndard no ho vaig aconseguir”.
