Els protagonistes són els membres de la família Lyons, quatre germans adults, la seva mare, els seus fills i les seves parelles, a qui seguim al llarg de quinze anys que comencen el 2019 i s’allarguen en un futur molt proper. El contrapunt el posa la Vivienne Rook, una política populista i de dretes amb idees molt recognoscibles.

La família Lyons comença la història amb vides aparentment normals. L’Stephen viu a Londres, està casat i té dues filles; els altres tres germans i la mare viuen a Manchester. El Daniel és un homosexual amb parella estable que treballa com a assistent social amb immigrants; l’Edith és una activista que recorre el món apuntada a tot tipus de campanyes anticapitalistes; i la Rosie va néixer amb l’espina bífida, va en cadira de rodes i és mare soltera de dos nens.

El creador

El creador és Russell T. Davies, l’home que està al darrere de ‘Queer as Folk’ i ‘Dr. Who’, dues sèries que van obrir nous camins en la ficció televisiva. Com, en certa manera, fa ‘Years and Years’, que entrecreua tres relats molt diferents: la comèdia costumista, les distòpies tecnològiques del futur i la realitat política dels populismes de dretes.

La vida dels Lyons discorre amb tota normalitat, però l’acceleració del temps, l’aparició de Vivianne Rook i la realitat tecnològica ens adverteix que aquesta no és una comèdia més. El primer capítol és espectacular i enganxa a veure tota la sèrie. El ritme es manté constant, fins i tot millorat, en els tres primers capítols. Però, a partir del quart, el to canvia, la història es fa cada vegada més sòrdida i la vida més difícil per a tots. Si comencem amb un somriure congelat i còmplice pel que ens expliquen, acabem amb una tristesa infinita davant el futur d’una família que molt bé podria ser el nostre.

Referències de la televisió i de la vida real

El sobtat canvi de to no impedeix que la sèrie es vegi i es gaudeixi com un encreuament intel·ligent entre ‘Black Mirror’ i les seves bogeries tecnològiques, aquí superades àmpliament en algun cas com el de la filla adolescent de l’Stephen, i la denúncia dels populismes d’extrema dreta i les seves polítiques de crispació constant, en una clara al·lusió al Brexit. Tot en un context quotidià subtilment diferent a l’actual.

Emma Thompson, gairebé sempre en aparicions televisives, brilla com una política inspirada en Donald Trump i Boris Johnson. La resta del repartiment està molt bé, cadascú assumint la seva part de la comèdia que es va convertint en drama. Però la història l’acaba dominant, amb la seva presència, la veterana Anne Reid en el paper de la Muriel, la mare dels Lyons, el personatge amb el qual l’espectador acaba identificant-se. Sorprenent, audaç, diferent, intel·ligent i perillosament possible, ‘Years and Years’ mereix ser vista i, sobretot, mereix ser discutida. Imprescindible.