Woody Allen no necessita presentació. Des que va dirigir la seva primera pel·lícula ‘Toma el dinero y corre’, el 1969, el seu nom ha acompanyat diferents generacions de cinefília que han crescut amb ell. 84 anys de vida donen molt de joc i, en aquest llibre, Allen es retrata sense por, descobrint els seus defectes i les seves debilitats, reconeixent els seus errors i, sobretot, agraint haver tingut la sort d’haver estat al lloc adequat en el moment adequat.

Amb una memòria prodigiosa, el cineasta, nascut el 1935 a Brooklyn, recorda la seva infància, els pares, els amics, els mestres. També els seus primers passos en el món de la comèdia, i com va arribar a canviar el seu nom, Allan Stewart Konigsberg, pel de Woody Allen. Assegura que no és, ni ha estat, ni ha volgut ser un intel·lectual, que li encanten els esports i que adora les noies des que era petit. El sentit últim d’aquesta autobiografia, més moral que cinèfila, es resumeix en l’última frase del llibre:

Més que perviure als cors i les ments de la gent, m’estimo més perviure a casa meva. Woody Allen

Un monòleg sense capítols

Allen ha escrit  ‘A propòsit de no res’ com un llarg monòleg, en ordre cronològic i sense capítols. Dedica una bona part de l’obra a recordar el Nova York dels anys 50, barrejant la seva memòria professional i personal. Parla amb molt d’afecte de les seves dones. La primera, Harlene Rosen, amb la que es va casar als 20 anys. Després, Louise Lasser, amb qui va compartir gairebé 10 anys i que, encara ara, és una de les seves millors amigues. I també Diane Keaton, actriu, companya i amiga fidel en moments difícils, i protagonista de títols inoblidables com ‘Annie Hall’ o ‘Manhattan’. 

Hi ha moltes raons perquè Allen hagi decidit escriure la seva autobiografia precisament ara. I una d’aquestes és la que ocupa 120 pàgines del llibre, i que estan dedicades als 13 anys tempestuosos de la seva relació amb Mia Farrow i les acusacions que va fer l’actriu quan el va denunciar per haver abusat de la seva filla Dylan, en descobrir que sortia amb Soon-Yi Previn, una altra de les seves filles adoptives. Allen va ser absolt de totes les acusacions i mai es va poder provar la seva culpabilitat.

Casat amb Soon-Yi Previn des del 1997, Allen fa 23 anys que viu amb ella i tenen dues filles adoptades. Però, aprofitant el moviment reivindicatiu #MeToo, Mia i Dylan Farrow van tornar a acusar el director. I, aquest cop, el resultat va ser una campanya que va posar l’opinió pública en contra seva, fins al punt de fer difícil inclús la publicació del llibre, que havia d’arribar a les llibreries americanes a través de l’editorial Hachette, però que es va fer enrere davant les pressions i també les protestes de molts dels seus treballadors. Finalment, va publicar-lo una altra editorial.

Escrit d’una manera molt espontània i, sovint, amb un to d’una humilitat una mica irritant, ‘A propòsit de no res’ no és un llibre d’anècdotes ni un text d’anàlisi de cinema. Segurament no descobrirem res de nou de les seves pel·lícules, però segur que podem conèixer la vida d’un home que sap que no és un geni, però ha fet sempre el que ha volgut el millor que ha sabut.