Codirigida per Tomm Moore i Ross Stewart, ‘Wolfwalkers’ és la quarta incursió en el llargmetratge de l’estudi Cartoon Saloon, creat el 1999 a Irlanda. Abans, havien fet ‘El secreto del libro de Kells’, ‘La cançó del mar’ i ‘The breadwinner’, totes nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació.
En una indústria dominada per les imatges generades per ordinador de Disney, Pixar, Dreamworks, Illumination o Blue Sky, aquesta factoria europea es defineix per un estil inconfusible gràcies al seu característic dibuix a mà i històries inspiradores basades en el folklore del seu país d’origen.
L’argument
En una època de superstició i màgia, la Robyn, una jove aprenent de caçadora, viatja a Irlanda amb el seu pare per exterminar l’últim ramat de llops. Mentre explora les terres prohibides fora de les muralles de la ciutat, es fa amiga d’una noia d’esperit lliure, la Mebh, membre d’una misteriosa tribu que es rumoreja que té la capacitat de transformar-se en llop de nit. Mentre busquen la mare desapareguda de la Mebh, la Robyn descobreix un secret que la porta cap al món encantat dels WolfWalkers i s’arrisca a convertir-se en el que el seu pare té l’encàrrec de destruir.
En l’àmbit narratiu, ‘Wolfwalkers’ funciona a diversos nivells. Seguint l’esquema de clàssics del gènere, parteix d’una història de connexió, confrontació i retrobament de dues nenes diferents, les experiències de les quals són més pròximes del que semblen a simple vista. En l’àmbit històric, està ambientada a la ciutat de Kilkenny de mitjans del segle XVII, amb nombrosos elements fantàstics. En el centre de l’escena, hi ha una relació complicada pare-filla, però també s’entreveu la relació complexa entre Irlanda i Anglaterra, i un enfrontament cruel entre homes i animals. D’aquí que també es desprengui un missatge ecologista, amb una clara reivindicació de la importància de protegir la naturalesa.
Tècnica artesanal
Amb una tècnica artesanal i un disseny en què es pensa i es cuida fins al més mínim detall, cada imatge, d’una bellesa aclaparadora, cobra vida a través d’una animació tradicional que mescla diversos estils i enfocaments per tal de retratar totes les dimensions de la història.
També utilitzen diferents aspectes per crear el mateix personatge, com la Mebh, que canvia de forma durant el metratge. Els protagonistes principals tenen dissenys desiguals: el dolent és més quadrat, mentre que les heroïnes tenen formes més arrodonides.
Qualitat a qualsevol preu
Quatre pel·lícules en vint anys, a més de sèries i curts, han fet, de Cartoon Saloon, un estudi de prestigi amb un segell de qualitat indiscutible. L’únic problema és que encara té un compte pendent amb el públic. Cap dels seus films ha aconseguit recuperar la seva inversió i això ha estat, en gran part, per moltes complicacions en la distribució dels seus títols arreu del món.
El fet que ara hagi aconseguit el suport de la plataforma Apple TV+ i que, per la propera producció, tingui el de Netflix, pot fer-ho canviar. Així ho esperem, perquè seria una llàstima que la gent es perdés aquesta faula clàssica i alhora contemporània tan entretinguda, emocionant, intel·ligent, reflexiva, imaginativa, bella, enginyosa, en definitiva, magnífica.
