Director, productor, guionista i actor, Herzog és un dels grans referents del cinema mundial, amb una filmografia que inclou més de 70 obres.

Incansable explorador, creador i protagonista de la història del setè art, ha recorregut el planeta indagant-lo, redescobrint-lo, intentant desxifrar-ne els enigmes. Acaba de participar en el projecte de la 2a Acceleradora de Cinema ‘Werner Herzog: filmant un planeta estrany’, impulsat per la productora catalana La Selva. Ecosistema Creatiu. És un programa intensiu de professionalització per a cineastes emergents centrat en la realització de curtmetratges sota l’assessorament de cineastes consagrats.

En aquesta nova edició, Herzog ha acompanyat durant 11 dies un grup de joves de tot el món que busquen la seva pròpia visió del cinema. El projecte ha tingut lloc a l’illa de Lanzarote. Sota el seu assessorament, cada participant ha pogut experimentar totes les fases de la realització d’una pel·lícula, des del naixement de la idea fins a l’exhibició de la peça acabada, i, pel camí, potser ha descobert algun secret d’aquest viatger infatigable. 

Si hi ha una constant en la filmografia del realitzador alemany és la recerca de la veritat. La seva obra bascula entre la ficció i el documental, difuminant fronteres físiques i formals i en diàleg permanent amb el caràcter més indòmit de la naturalesa i l’ésser humà. Al llarg dels seus més de 50 anys de carrera, s’ha enfrontat a tota mena d’obstacles a l’hora de tirar endavant projectes titànics. La seva experiència i gosadia són un bon exemple per a futurs cineastes. 

El 1968, en un moment de revoltes estudiantils, Herzog va viatjar per primera vegada als paisatges àrids de Lanzarote a rodar la seva pròpia rebel·lió estètica i cinematogràfica, ‘También los enanos empezaron pequeños’, sobre la societat, l’exclusió i la repressió. Com la resta de la seva extensa i versàtil filmografia, testimonia la seva profunda curiositat, la seva particular manera de narrar el món, la història, els paisatges, allò desconegut, el fracàs, la solitud, la complexitat de l’existència humana i al mateix temps la seva insignificança enfront de la grandesa de l’univers.  

No puc donar cap consell a ningú. L’únic que puc dir és que han de tenir coratge per tirar endavant la seva visió. 
Han de desenvolupar la seva pròpia veu, les seves perspectives, les seves històries. Sigui el que sigui. Però no han de tenir por. Avui en dia és bastant fàcil fer pel·lícules.  Una càmera com aquesta no costa tants diners. I inclús pots rodar un llargmetratge 
amb el mòbil. Ho hem vist.”
Werner Herzog, cineasta

Herzog és autor d’obres tan singulars com autèntiques i originals, i sempre allunyades dels cànons predominants. Al llargs dels anys, s’ha convertit en un explorador de l’ànima humana i, també, de la força i els fenòmens imprevisibles de la naturalesa i de la bellesa i la raresa dels paisatges. D’aquí ve que ell i el seu cinema tinguin quelcom de temerari, d’esperit guerriller i d’aventurer.

Si les localitzacions li han servit d’inspiració per crear algunes de les seves obres, el mateix cinema també pot ser una clara influència. Fins i tot, per fer una pel·lícula. El director espanyol Pablo Maqueda va rodar ‘Dear Werner’, una carta d’admiració a Herzog, amb la voluntat de convertir en imatges el llibre que va escriure a finals dels anys 70, ‘Del caminar sobre hielo’.

Amb una obra complexa i controvertida, amb pel·lícules i documentals inoblidables com ‘Aguirre, la còlera de Déu’, ‘Fitzcarraldo’, ‘L’enigma de Gaspar Hauser’, ‘La cueva de los sueños olvidados’ o ‘Grizzly man’, Herzog, de formació autodidacta, ha escrit, dirigit i produït les seves pròpies pel·lícules, sovint amb pressupostos baixos, generalment en escenaris inhòspits i en condicions extremes, però sempre disposat a sorprendre i aprendre. El seu és un cinema que es fa preguntes, no es basa en certeses. I, en aquesta recerca constant, no sempre troba respostes, sinó encara més dubtes i interrogants.

Werner Herzog no és només un dels cineastes vius més importants, sinó també un dels més agosarats, audaços i visionaris. D’aquí ve que posseeix una enorme legió de fidels, que, seduïts per les seves històries, la seva veu pausada i serena o per les seves aparicions estel·lars —com la de la sèrie ‘The Mandalorian’—, veuen en ell un accelerador de cinema que sap que la millor manera d’aprendre a fer pel·lícules és precisament fent pel·lícules.

La trilogia d’‘Apu’, la pel·li preferida de Werner Herzog

Satyajit Ray, un director de cinema bengalí va fer tres pel·lícules sobre un nen, després un adolescent i al final un jove home adult, començant als inicis dels anys 50 i fins a la meitat de la dècada.