A causa de la covid-19 i el tancament dels cinemes, A Contracorriente ha decidit estrenar directament a internet. Després del documental sobre ‘La pasión en el arte’ el dia 6 d’abril, ho fan ‘Vivarium’ el dia 8, ‘La alegría de las pequeñas cosas’ el 10 i ‘Los profesores de Saint-Denis’, el 17. Per això, han creat l’aplicació salavirtualdecine.com, des d’on es podran veure aquests títols al preu de 6,95 €, però també a plataformes com Movistar+ o Rakuten. També, ara que no poden obrir, diferents sales i circuits d’exhibició, com els Cines Verdi o els Girona, participen en la iniciativa.

A ‘Vivarium’, una jove parella es planteja la compra de la seva primera llar. Per això, visiten una immobiliària on els rep un agent de vendes estrany que els acompanya a una nova, misteriosa i peculiar urbanització, per mostrar-los una casa unifamiliar. Un cop allà, quedaran atrapats en un malson laberíntic i surrealista.

L’irlandès Lorcan Finnegan va debutar el 2016 amb ‘Without name’, una paràbola psicotròpica sobre la relació de les persones amb la natura. ‘Vivarium’, escrita junt amb Garret Shanley, es va presentar a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes, i a Sitges, on Imogen Poots va guanyar el premi a millor actriu. L’origen de la proposta ve de la crisi del 2000, quan moltes construccions es van quedar a mitges, en especial, zones residencials que van acabar tenint un aspecte fantasmagòric, com és el cas de ‘Vivarium’.

Imogen Poots i Jesse Eisenberg també han coincidit recentment a la comèdia fosca ‘La mejor defensa es un ataque’, que es pot trobar a Movistar+. Ells interpreten aquesta parella que s’està plantejant el futur, i va acceptant les propostes que els fan i les sorpreses que se’ls presenten sense pràcticament opció de dir-hi la seva. Si bé ella va ser premiada a Sitges, hauria estat més just que ho haguessin fet tots dos ja que, de principi a fi, porten el pes de la pel·lícula, movent-se per una muntanya russa d’emocions i canvis d’estats d’ànim, que van d’estimar-se a odiar-se, de la raó a la bogeria. 

Un element clau de la pel·lícula, per al desenvolupament de la història, el missatge que planteja i el to exagerat i surrealista que desprèn, és l’aparició d’un nen de qui hauran de tenir cura. El petit Senan Jennings ofereix una actuació que pot entrar perfectament en la selecta llista d’infants més temibles del cinema. És d’allò més inquietant i estranya, accentuant els trets característics del comportament dels nens fins a límits terrorífics. Això és, de fet, el que fa el film: exagerar els aspectes de la vida que acceptem com a “normals”, amb la intenció que hi reflexionem.

Comèdia surrealista, drama familiar, thriller psicològic, terror quotidià… Amb un gran treball visual, que suma molt pel que fa a les sensacions pertorbadores, ‘Vivarium’ barreja gèneres contínuament per transmetre un concepte que, si bé pot ser força evident, no per això és menys efectiu. Les convencions socials, com el matrimoni, la casa o els fills, són posades en qüestió, no perquè hi anem en contra sinó perquè pensem en l’efecte que tenen en els nostres propis camins vitals.

La terrible ironia de veure una pel·lícula sobre una parella atrapada a casa mentre nosaltres mateixos també ho estem, ens ofereix una doble raó per reflexionar sobre les nostres vides, i també una doble raó per veure aquesta  cinta sorprenent.