Si hi ha una dona al cinema espanyol que ho ha fet tot és Pilar Miró, directora de cinema, de teatre, de l’ICAA, l’Institut de la cinematografia i de les arts audiovisuals, i de RTVE, mare soltera i, sobretot, dona independent i lliure quan no era gens fàcil ser-ho.

Pilar Miró va néixer a Madrid el 1940. Filla d’un militar, va tenir una educació molt rígida contra la qual es va rebel·lar tota la vida. Solitària i tímida, de nena, es refugiava en el cinema on podia somiar sense que ningú li posés traves. Destinada a estudiar Dret, la Pilar va desafiar al seu pare matriculant-se a l’Escola Oficial de Cinema.

La seva vida va fer un tomb quan, amb només amb 22 anys, es presenta a RTVE i demana feina. La seva audàcia va fer que l’hi donessin. Durant quinze anys va fer-hi de tot. Un any després de la mort de Franco, Miró va debutar al cinema amb ‘La petición’. Dos anys més tard, Alfredo Matas li va encarregar dirigir ‘El crimen de Cuenca’, un duríssim guió escrit per Salvador Maldonado. La història dels problemes judicials i de censura d’aquest film va ocupar moltes pàgines als diaris.