Si hi ha una dona al cinema espanyol que ho ha fet tot és Pilar Miró (1940-1997) , directora de cinema, de teatre, de l’ICAA ( l’Institut de la cinematografia i de les arts audiovisuals) i de RTVE i, sobretot, dona independent i lliure quan no era gens fàcil ser-ho.

Pilar Miró va néixer a Madrid el 1940. Filla d’un militar, va tenir una educació molt rígida contra la qual es va rebel·lar tota la vida. Solitària i tímida, de nena, es refugiava en el cinema on podia somiar sense que ningú li posés traves. Destinada a estudiar Dret, la Pilar va desafiar al seu pare matriculant-se a l’Escola Oficial de Cinema.

La seva vida va fer un tomb quan, amb només amb 22 anys, es presenta a RTVE i demana feina. La seva audàcia va fer que l’hi donessin. Durant quinze anys va fer-hi de tot. Un any després de la mort de Franco, Miró va debutar al cinema amb ‘La petición’.

‘El crimen de Cuenca’

Dos anys més tard, Alfredo Matas li va encarregar dirigir ‘El crimen de Cuenca’, un duríssim guió escrit per Salvador Maldonado. La història dels problemes judicials i de censura d’aquest film va ocupar moltes pàgines als diaris. La pel·lícula es va començar a rodar a l’agost de 1979. La seva estrena estava prevista per l’11 de desembre de 1979 però, dos dies abans, va ser prohibida i la seva directora processada en una causa militar. Va ser absolta en el judici el mes de març de 1981 i, finalment, es va estrenar a l’agost d’aquell mateix any.

El 1981 és un any important per a ella, al marge del malson del judici, ja que per una banda va estrenar la que seria la seva primera pel·lícula realment personal, ‘Gary Cooper que estás en los cielos’, on reviu la traumàtica experiència de l’operació de cor que va patir el 1975. I, de l’altra, passats els 40 anys, va decidir ser mare soltera sense revelar mai qui era el pare del seu fill Gonzalo. 

La llei Miró

Quan el PSOE va guanyar les eleccions el 1982, Felipe González la va nomenar Directora General de Cinematografia. Durant els tres anys que va estar al front de l’ICAA, va impulsar l’anomenada ‘Llei Miró’, que va canviar la manera de fer cinema a Espanya, amb un suport clar cap al cinema d’autor i de qualitat. Va deixar el càrrec al 1985, quan es va sotmetre a una segona operació a cor obert. 

Després de rodar ‘Werther’, l’any 1986, li va arribar una nova responsabilitat, la de Directora General de Ràdio Televisió Espanyola. Entre 1986 i 1989, va fer una autèntica revolució dins de l’ens públic. Convençuda que la televisió havia de ser independent del poder polític, va provocar el rebuig de la cúpula socialista, que va iniciar una campanya contra ella que la va portar de nou als tribunals.

Dolguda amb els seus antics companys de partit, va rodar ‘Beltenebros’, amb què va guanyar un Os de Plata al Festival de Berlín de 1992. A partir d’aquest moment, es va centrar en la seva carrera al cinema. Al 1993 dirigeix un altre film semi autobiogràfic, ‘El pájaro de la felicidad’ i, al 1996, estrena dues pel·lícules que estan entre el millor que va fer mai, ‘Tu nombre envenena mis sueños’ i ‘El perro del hortelano’.

Amiga personal del rei Joan Carles, va ser ell qui li va demanar que dirigís la retransmissió dels casaments de les seves filles, Elena al 1995, i Cristina el 1997. Tan sols uns dies després de la boda que es va celebrar a Barcelona, Pilar Miró va morir d’un atac de cor. Era el 19 d’octubre de 1997. Tenia 57 anys. Un Premi al Millor Guió creat per l’Acadèmia de Cinema porta el seu nom però el millor homenatge que se li pot fer a aquest dona singular i gran creadora audiovisual potser sigui la frase emocionada que va dir José Sacristán en el seu enterrament: “Costa veure-la quieta”.