No hi ha gaires dones que destaquin com a crítiques de cinema al llarg del segle XX. Una d’elles, segurament la més important del cinema americà, és Pauline Kael.

Pauline Kael va néixer el 1919 en un petit poble de Califòrnia. Va començar a estudiar art a la Universitat de Berkeley però al 1940, amb 21 anys, va marxar a Nova York. Tres anys després va tornar a Berkley i la seva casa es va convertir en un centre de trobada imprescindible dels intel·lectuals i artistes de la Costa Oest. El 1948 va tenir una filla, la Gina, que va criar tota sola.

La seva vida va canviar l’any 1953 quan tenia 34 anys. La llegenda diu que l’editor de la revista ‘City Lights’ la va sentir parlar de cinema en un cafè. Seduït pels seus arguments, li va proposar escriure una crítica de ‘Candilejas’ a la revista. Va ser el principi d’una carrera com a crítica de cinema.

L’estil de Kael era directe, net i molt lliure. No tenia cap objecció en introduir la seva vida personal en les crítiques. I no tenia pietat amb ningú. Des del 1955 va compaginar l’escriptura amb intervencions a la ràdio i amb la programació d’un cinema a Hollywood.

El 1965, va publicar un primer llibre de les seves crítiques titulat ‘I Lost It at the Movies’, que es va convertir ràpidament en un best-seller. Un any més tard, la revista va decidir prescindir d’ella cansats de les protestes que generava en la indústria.

Al 1968, va començar a col·laborar a ‘The New Yorker’. Les seves opinions eren sempre originals i diferents, defensava films menyspreats per la crítica més ortodoxa com els de Sam Peckinpah o Walter Hill. Mai no va pensar en el cinema com a un art. Potser, per això, mai no parlava de films en les seves crítiques. Per a ella, eren pel·lícules.

Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis i va publicar tretze llibres de cinema.

Kael va escriure a ‘The New Yorker’ fins al 1991. Malalta de Parkinson, a poc a poc es va anar retirant de l’escena. El 2001, va morir a la seva casa de Massachusetts.

Políticament compromesa amb les idees més progressistes, obligada a destacar en un món dominat per figures masculines, Pauline Kael es troba entre les dones americanes més importants del segle XX.

Un últim apunt de la seva importància. El personatge que fa Meryl Streep a la sèrie ‘Big Little Lies’ té una sorprenent semblança amb la pròpia Pauline Kael. No seria gens improbable que l’actriu s’hagués inspirat en la la crítica per a construir el seu paper, ja que era ben sabuda l’animadversió mútua que hi havia entre les dues.