‘E.T.’ és una de les pel·lícules infantils i juvenils més populars de la història, però poca gent coneix el nom de la seva guionista, la ja desapareguda Melissa Mathison.

Melissa Mathison va néixer el 1950 a Los Angeles. El seu pare era el responsable de la revista Newsweek a la ciutat, mentre que la seva mare era crítica gastronòmica i emprenedora. Eren amics de Francis Ford Coppola, i Melissa va fer de cangur dels seus fills moltes vegades. Quan estudiava ciència política a Berkeley, el director li va oferir feina d’assistent a ‘El Padrí II’ i, això, va despertar-li la passió pel cinema. El mateix Coppola la va encoratjar a escriure i va acabar firmant el seu primer guió, el d’‘El cavall negre’, el 1979.

El film és un drama familiar sobre un nen i un cavall on ja està present la seva sensibilitat especial a l’hora de capturar els sentiments i la manera de parlar dels infants. Aquella pel·lícula va cridar l’atenció d’Steven Spielberg. Melissa Mathison i Harrison Ford eren parella des que es van conèixer al rodatge d’‘Apocalypse now’, on ella va fer d’assistent, i l’actor va presentar la guionista i el director. Spielberg li va explicar la idea d’un extraterrestre perdut a la Terra. Això, i el trauma del divorci dels pares del director, van ser els punts de partida de tot un clàssic: ‘E.T., l’extraterrestre’.

‘E.T., l’extraterrestre’ és un relat d’iniciació que retrata a la perfecció l’essència de la infància: la passió per l’aventura i la capacitat de sorpresa, però també la soledat i la incomprensió del món dels adults. Tenir quatre germans i haver cuidat nens molt de temps li van permetre a Mathison conèixer l’ànima i la manera de parlar infantils. La cinta va recaptar més de 790 milions de dòlars. Va guanyar els Oscars al millor so, efectes de so, efectes visuals i banda sonora, i també va ser nominada al millor guió, pel·lícula, director, muntatge i direcció de fotografia. Però el que la fa immortal és l’emoció que transmet, i un bon grapat de frases i imatges per al record.

El mateix 1982, Mathison també va estrenar ‘Maestro en fugas’, sobre un nen, fill d’un mag, que intenta trobar el seu lloc al món. L’any següent escriuria l’episodi d’Spielberg per a la pel·lícula de la ‘Dimensió Desconeguda’. Però, quan la seva carrera estava en el punt més àlgid, es va casar amb Harrison Ford i van anar-se’n a viure a un ranxo a Wyoming, on naixerien els seus dos fills. Sobre aquesta època, va afirmar que no volia perdre’s la infantesa de la seva canalla mentre escrivia pel·lícules sobre altres nens. I així ho va fer fins a la dècada dels 90.

Després d’escriure un telefilm sobre el General Custer, el 1995 va tornar a treballar en un drama sobre la relació entre un nen i un ésser fantàstic, en aquest cas un ninot que cobrava vida a ‘La llave mágica’. Però encara va ser més especial escriure ‘Kundun’, amb què va culminar anys d’interès en el Tibet. En el fons, també es tracta d’una pel·lícula sobre un nen i el seu creixement i, a més, li va permetre establir una amistat amb el Dalai Lama la resta de la vida.

I, de nou, Mathison va tornar a fer una pausa important en la seva carrera, fins que va arribar la seva última pel·lícula, i la tercera col·laboració amb Spielberg. A ‘El meu amic el gegant’, va adaptar un relat d’un altre gran narrador d’històries infantils, com és Roald Dahl. Si bé no arriba al nivell d’‘E.T.’, torna a ser una bona paràbola sobre l’amistat, la bondat i la imaginació.

Quan encara no havien acabat el muntatge de la pel·lícula, Melissa Mathison va morir de càncer. Era el 4 de novembre de 2015. Steven Spielberg va dir d’ella que tenia un cor que brillava amb generositat i amor. I la productora Kathleen Kennedy, que hi va treballar en múltiples ocasions, va afirmar que era ferotgement intel·ligent, forta i segura de sí mateixa. Mathison es va especialitzar en històries sobre infants però, com ella deia, no va ser mai condescendent. Al llarg de la seva carrera, mai no es va obsessionar a fer créixer la seva filmografia si això significava deixar de banda la seva família perquè la família va ser un dels eixos centrals del seu cinema… i de la seva vida. Igual que l’Elliott i l’E.T.