Més de vint anys després de la seva mort, l’escriptora i cineasta Marguerite Duras mereix ser recordada com una de les figures més singulars de la cultura del segle XX.

Marguerite Donnadieu va néixer a Saigon, l’antiga Indoxina, avui Vietnam, el 1914. Quan tenia 7 anys, el seu pare va morir i es va quedar al càrrec de la seva mare, severa i autoritària. Aquells anys, la van marcar de forma decisiva i van fer d’Indoxina el paisatge emocional de la seva vida i la seva obra. Amb 18, va arribar a París, on va estudiar Ciències Polítiques i va començar a treballar com a secretària al Ministeri de les colònies. A la ciutat francesa va conèixer a Robert Antelme, amb qui es va casar al 1939.

El 1943 va aparèixer el seu primer llibre sota el nom de Marguerite Duras. Poc després, Antelme va ser detingut per la Gestapo i confinat al camp de concentració de Dachau. Duras va explicar part d’aquesta història a ‘El dolor’ (CAT), un llibre autobiogràfic que va publicar el 1985. El marit va tornar el 1945, però dos anys després es van divorciar i ella va viure amb Dionys Mascolo, amb qui va tenir un fill. A mitjans dels 50, es va enamorar d’un escriptor més jove que ella amb qui es va submergir en una espiral d’alcohol, sexe i violència que va tenir com a resultat dos llibres magnífics, potser els millors que va escriure mai, ‘Moderato cantabile’ i ‘El arrebato de Lol V. Stein’.

El cinema va començar a interessar-li quan, al 1958, va escriure el guió d’‘Hiroshima mon amour’, dirigida per Alain Resnais, i Peter Brook va adaptar ‘Moderato cantabile’ amb Jeanne Moreau.

Al 1967, va dirigir la seva primera pel·lícula, ‘La música’, on va conèixer a Delphine Seyrig, la dona que millor va encarnar les seves heroïnes.

Dona d’esquerres, expulsada del Partit Comunista, Duras va compartir amb els estudiants la revolta del maig del 68. ‘Prohibit prohibir’ és un eslògan que se li atribueix a ella. Durant els deu anys següents va deixar d’escriure i es va dedicar únicament i exclusivament al cinema. Va fer pel·lícules estranyes i fantàstiques que desconcertaven al públic i entusiasmaven a la crítica. ‘India Song’ va ser el punt culminant de la seva carrera i ‘Le camion’, la confirmació que va ser única i irrepetible. En total, va dirigir 19 títols entre el 1966 i el 1985.

Els últims anys va viure amb Yann Andréa, un admirador homosexual trenta anys més jove que ella, amb qui va començar una relació tempestuosa. I va escriure tres llibres molt importants. ‘L’amant’, amb el que va guanyar el prestigiós Premi Goncourt, recuperava la seva adolescència a Indoxina. ‘El dolor’ recordava la vida al París ocupat pels nazis, i ‘Yeux bleus, Cheveux noirs’, on descrivia la seva relació amb Andréa. Al 1984, va dirigir la seva última pel·lícula, ‘Les enfants’, i va començar a pensar en l’adaptació de ‘L’amant’ que, finalment, va fer Jean-Jacques Annaud. A l’octubre de 1988 va entrar en coma artificial i no en va despertar fins al juny de 1989. Aquella experiència li va donar forces per dictar els seus últims llibres: ‘L’amant de la Chine du Nord’ i ‘C’est Tout’, el seu testament biogràfic. El 3 de març de 1996 va morir a París.

Als 50 anys, Marguerite Duras va descobrir un uniforme. Mai el va canviar: cabell curt, ulleres de pasta, armilla, botes de canya curta i una faldilla recta. Va ser així com la van veure els espectadors de la Filmoteca de Catalunya quan va venir a Barcelona, el 1977, a presentar un cicle sobre la seva feina com a directora i guionista. Tres anys després, Cahiers du Cinéma li va encarregar un número especial de la revista, escrit i coordinat per ella, que és una autèntica raresa.

Duras va convertir la seva vida en matèria de ficció literària, però la seva pròpia vida també va inspirar films molt diferents. A ‘Ese amor’, de Josée Dayan, va tenir el rostre de Jeanne Moreau i, a ‘Marguerite Duras: París 1944’, d’Emmanuel Finkiel, inspirat en el llibre ‘El dolor’, el de Mélanie Thierry. Novel·les, films, guions, relats, obres de teatre, articles… poques figures han deixat un llegat tan important en la cultura del segle XX com aquesta dona inquieta, enginyosa i única.