Charlotte Reiniger (1899-1981) va néixer a Berlín l’últim any del segle XIX. Des de petita, li agradava jugar amb marionetes i ombres xineses i creava històries amb ninots retallats. Fidel devota de George Méliès, també es va veure influenciada per l’actor i director d’‘El Golem’ Paul Wegener. Al 1915, va assistir a una conferència seva i, amb només 17 anys, va aconseguir convèncer els seus pares per ingressar a la companyia de teatre de Max Reinhardt, on també hi treballava Wegener.
Enamorada de les ombres i el dibuix
Va ser allà on va començar a fer siluetes dels actors amb què va aconseguir que Wegener li encarregués dibuixar els rètols d’algunes de les seves pel·lícules i, fins i tot, una seqüència animada d’una versió del conte popular alemany d’‘El flautista d’Hamelín’, del 1918. Ell la va recomanar per entrar a l’Institut d’Investigacions Culturals de Berlín, on va conèixer el càmera Carl Koch. Es van casar el 1921 i van treballar junts tota la vida.
Poc a poc, es va anar nodrint de les noves tècniques d’animació fins que, el 1919, va veure la llum ‘El ornamento del corazón enamorado’, el seu primer curt de siluetes. Després vindrien, entre d’altres, ‘The Secret of the Marquise’ o una versió de ‘La ventafocs’ que, més tard, tornaria a adaptar amb més mitjans.
El 1922, va dirigir la magnífica seqüència del somni a ‘Los Nibelungos’, de Fritz Lang i es va convertir en el centre d’un petit grup d’animadors on es trobaven, entre d’altres, Hans Richter, inventor del cinema abstracte d’animació i Walter Ruttmann, futur director de ‘Berlín, sinfonía de una ciudad’.
‘Las aventuras del príncipe Achmed’
Entre el 1923 i el 1926 va escriure i dirigir el que seria el primer llarg animat de la història del cinema: ‘Las aventuras del príncipe Achmed’, inspirat en diversos contes de ‘Les mil i una nits’. L’impacte d’aquest film, que va ser un gran èxit de públic i de crítica, va ser enorme. Es van necessitar més de 300.000 imatges animades manualment, filmades amb una càmera multiplà, anticipant-se una dècada a Walt Disney. El resultat, d’una bellesa i tècnica impressionants, és una obra mestra del setè art.
Vinculats a l’esquerra intel·lectual de Berlín, el matrimoni es va veure forçat a deixar Alemanya, amb l’arribada de Hitler al poder, que els acusava de ser artistes degenerats. La seva amistat amb Jean Renoir els va permetre viure un temps a França i col·laborar amb ell a la seqüència animada de ‘La Marsellesa’. Però mai no van obtenir un visat permanent i es van veure obligats a tornar.
Malgrat això, en aquests anys, Reiniger va dirigir alguns curts importants: ‘Carmen’, al 1933, i ‘Galathea’ i ‘Papageno’ al 1935. La guerra va paralitzar completament la seva feina, que no reprendria fins al 1949 quan, per fi, tots dos es van instal·lar a Londres on van fundar la Primrose Productions i van viure fins a la mort de Koch l’any 1962. Ella mai no va deixar de treballar i compartir el seu enorme coneixement amb les noves generacions. El 1979 va dirigir, al Canadà, el que seria el seu últim film, ‘The Rose and the Ring’. Va morir a Berlín el 1981.
La seva importància ha estat reivindicada per molts animadors, que li reconeixen el valor de ser pionera en un gènere on no hi ha gaires dones. Marjane Satrapi, autora i codirectora de ‘Persèpolis’ o Brenda Chapman, codirectora de ‘Brave’, la tenen com la seva gran font inspiració, i també Michel Ocelot s’ha declarat hereu del seu art. Inclús es pot veure un homenatge al cinema de l’alemanya a la faula ‘Els tres germans’ que apareix a ‘Harry Potter i les relíquies de la mort’, que va dirigir David Yates al 2010.
Oblidada pel públic, Lotte Reiniger és una figura clau del món de l’animació, creadora d’històries increïbles plenes de fantasia i imaginació, una dona que va superar les limitacions del seu temps per deixar-nos una obra que mereix ser revisada i disfrutada.
