Lola Salvador Maldonado va néixer a Barcelona l’any 1938, però ben aviat es va traslladar a Madrid, d’on era la seva família.

Entre els 17 i els 21 anys va viatjar per tot Europa. Va tornar a Madrid i es va casar. Abans dels 23 ja havia tingut dues filles i estava separada del seu marit. El 1962 va començar una col·laboració amb TVE com a traductora de guions. Va treballar amb Chicho Ibáñez Serrador, amb qui va aprendre l’ofici de la televisió. El 1965 va néixer el seu tercer fill fora del matrimoni. De fet, va educar als seus fills sola, amb tot el que significava això a l’Espanya franquista. En aquesta època va començar a escriure per a ‘Fotogramas’.

A principis dels 70 va escriure els seus primers guions per a la ràdio, i va continuar treballant a la televisió, on va signar com a Salvador Maldonado guions per Fernando Fernán Gómez, Antonio Mercero i l’adaptació de la seva pròpia trilogia de novel·les, ‘El olivar de Atocha’, publicada el 1988. La seva relació amb TVE es va mantenir fins l’any 2012. Una de les últimes col·laboracions va ser la producció executiva d’‘Operación Malaya’, de Manuel Huerga, el 2011.

El 1979 va escriure el guió d’‘El crimen de Cuenca’ de Pilar Miró. També va treballar amb Jaime Chávarri als anys 80: ‘Bearn o la casa de las muñecas’, ‘Las bicicletas son para el verano’ i ‘Tierno verano de lujurias y azoteas’.

Lola Salvador és una de les sòcies fundadores del Sindicat Alma i també s’ha dedicat a l’ensenyament d’escriptura de guió. L’any 2000 funda la seva pròpia productora Brothers and Sisters, amb què produeix ‘Salvajes’, de Carlos Molinero, que escriu ella -i guanya el Goya al Millor Guió Adaptat. Com a productora associada de Mediapro treballa, entre d’altres, a ‘Camino’, de Javier Fesser.

L’any 2014, el Ministeri de Cultura li atorga el Premi Nacional de Cinema en reconeixement al seu treball com a guionista i per la seva llarga contribució al cinema des de diferents àmbits.

Als 78 anys, Salvador va acceptar el repte de Manuela Carmena per ser la directora de la Cineteca Matadero, a Madrid. Però ho va deixar dos anys després, cansada de la burocràcia i les traves polítiques.