Qui era Ana Mariscal?

Va néixer a Madrid el 1921. Germana de l’actor i director Luis Arroyo, amic de García Lorca, Ana María Arroyo – que era el seu nom de veritat – va debutar al teatre el 1935 animada pel poeta granadí. La guerra la va apartar de la interpretació però, al 1940, quan acompanyava el seu germà al rodatge d’‘El último húsar’, el director Luis Marquina li va oferir un paper en la pel·lícula. El que no podia imaginar la jove estudiant de ciències exactes és que la seva vida canviaria radicalment quan va protagonitzar ‘Raza’, de José Luis Sáenz de Heredia, el film escrit per Franco, i paradigma del cinema patriòtic. El seu nom, tot i que ella no era d’una família addicta al règim, va quedar unit per sempre a aquest film.

La primera directora de postguerra

Ana Mariscal era una dona poc convencional en l’època que li va tocar viure. El 1943, la censura va prohibir la seva primera novel·la, ‘Hombres’, un llibre que trigaria gairebé seixanta anys a publicar-se i, el 1946, va provocar un escàndol en interpretar el paper de Don Juan en el ‘Tenorio’ de Zorrilla.

Als anys 40, es va convertir en un estrella amb més de vint pel·lícules a les ordres dels millors directors del cinema espanyol. Quan treballava a ‘Un hombre va por el camino’  va conèixer el director de fotografia Valentín Javier, que seria el seu company fins a la seva mort. Va ser la seva col·laboració i el seu suport el que la va impulsar a fundar la seva pròpia productora, Bosco Films, amb què va dirigir i produir al 1952 la que seria la primera pel·lícula de la postguerra espanyola rodada per una dona , ‘Segundo López, aventurero urbano’, un film neorealista que retrata un Madrid de misèria i fam, bastant ben rebut per la crítica però ignorat pel públic.

‘Con la vida hicieron fuego’, del 1957, va ser una de les primeres pel·lícules que parlava sobre la reconciliació entre els dos bàndols de la Guerra Civil, o ‘El camino’, del 1963, basat en la novel·la de Miguel Delibes. Però el seu cinema, clarament d’autor i gens convencional, no aconseguia connectar amb els espectadors i, al 1968, va rodar la seva última pel·lícula. Marginada per la crítica més progressista per la seva vinculació al cinema franquista, la figura d’Ana Mariscal es va anar apagant. A poc a poc, l’actriu, directora, guionista i productora es va allunyar del cinema i el teatre per dedicar-se a escriure i a donar classes d’interpretació, fins a la seva mort, el 1995.