Ens ha deixat l’actriu madrilenya Verónica Forqué, un dels rostres més reconeguts i estimats del cinema espanyol. Filla del director i productor José María Forqué i de l’escriptora Carmen Vázquez-Vigo, va debutar a inicis dels anys 70 de la mà del seu pare, però no va ser fins ben entrats els 80 quan va fer el gran salt de popularitat gràcies, sobretot, a les col·laboracions amb Pedro Almodóvar a ‘¿Qué he hecho yo para merecer esto?’ i ‘Matador’.

Sovint treballant en el gènere de la comèdia, va guanyar el Goya en quatre ocasions, per ‘El año de las luces’, ‘La vida alegre’, ‘Moros y cristianos’ i ‘Kika’. També va rebre una Bisnaga de Plata al Festival de Màlaga, una Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, un Feroz honorífic i dos Premis Sant Jordi, entre altres reconeixements. Però, més enllà dels guardons, queden títols com ‘Sé infiel y no mires con quién’, ‘Bajarse al moro’, ‘¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?’, ‘Sin vergüenza’, o els seus papers a ‘El baile del pato’ o ‘El tiempo de la felicidad’ dirigits pel que va ser el seu marit, Manuel Iborra, a banda de la seva carrera en paral·lel al teatre i a la televisió. 

Però pel que més serà recordada és per la seva habilitat per a la comèdia, tot i que també va destacar en el drama, i pel seu rostre i veu tan identificables. L’últim film en què la vam poder veure va ser ‘Salir del ropero’ el 2019, junt amb la seva amiga Rosa Maria Sardà, però deixa dues pel·lícules que s’estrenaran properament: ‘A mil quilómetros de la Navidad’, d’Álvaro Fernández Armero, i ‘Espejo, espejo’, de Marc Crehuet.