Coneixem i admirem el cinema de la directora belga Chantal Akerman des de fa molt de temps, però en sabem ben poc de la seva faceta com a escriptora. Per això és important la publicació d’‘Una familia en Bruselas’ de l’editorial Tránsito amb traducció de Regina López Muñoz.

En un apartament de Brussel·les, davant de la parada de tramvia, hi ha una dona que acaba de perdre al seu marit. No té gana. Les seves filles viuen lluny. Sovint parla per telèfon amb elles. Fa temps, l’amor dels seus éssers estimats la reconfortava.

Publicat el 1998, poc després de la mort del seu pare, ‘Una familia en Bruselas’ és un monòleg íntim escrit a tres veus: la de la narradora que comença el text, la d’una dona en primera persona recordant la seva vida familiar, i la de la filla, és a dir, la pròpia Chantal Akerman, que entra al monòleg de la mare per completar-lo.

Chantal Akerman

‘Una familia en Bruselas’ és un monòleg escrit gairebé sense signes de puntuació i sense talls en la seva continuïtat. És de lectura fàcil, però segur que ha estat molt difícil de traduir. Per això, no podem deixar de citar el treball excel·lent de Regina López Muñoz (cast) en un text concebut com un pensament intern, en el qual es passa d’una veu a una altra, a vegades en la mateixa frase.  

En tota l’obra d’Akerman, la figura de la seva mare és fonamental. Ella està al centre de dues de les seves pel·lícules més importants, ‘News from Home’, del 1977, i la impressionant ‘No home movie’, del 2015. La cineasta sempre va dir que la seva mare era la persona més important de la seva vida, però encara que la seva ombra planava en totes les seves pel·lícules, només la va posar en primera persona en aquests dos treballs. I en aquest llibre que ara es publica. (Foto de Kenneth Saunders )


En tota l’obra d’Akerman, la figura de la seva mare és fonamental. Ella està al centre de dues de les seves pel·lícules més importants, ‘News from Home’, del 1977, i la impressionant ‘No home movie’, del 2015. La cineasta sempre va dir que la seva mare era la persona més important de la seva vida, però encara que la seva ombra planava en totes les seves pel·lícules, només la va posar en primera persona en aquests dos treballs. I en aquest llibre que ara es publica.

La crítica

L’edició acurada de l’Editorial Tránsito es completa amb ‘Solo nos queda el cuerpo’, un text original escrit per la cineasta, muntadora i guionista gallega Diana Toucedo, directora de ‘Trinta Lumes’. Aquí, hi bolca tota la seva admiració i afecte cap a la figura d’Akerman que, el 2015, es va treure la vida poc després de la mort de la seva mare. Podia viure sense el seu pare, al qual recorda en aquest llibre preciós, però no era capaç de viure sense ella, centre i motor de la seva obra.

‘Una familia en Bruselas’ es llegeix com es veu una pel·lícula gràcies a l’evocació d’espais i personatges de l’obra d’Akerman. Un text indispensable per a tothom que estimi el seu cinema, però també un llibre molt recomanable per a aquelles persones que no el coneguin i vulguin descobrir una narració íntima sobre el dolor, la memòria, l’amor i la quotidianitat de la vida d’una família a Brussel·les.