Seleccionada als festivals de Canes i de Sevilla del 2019, ‘Tommaso’ és la penúltima col·laboració entre Abel Ferrara i Willem Dafoe. Curiosament, l’actor nord-americà és el protagonista del cartell del Festival de Sant Sebastià d’enguany.

El Tommaso és un artista nord-americà que viu a Roma amb la seva esposa Nikki i la filla dels dos, DeeDee. Exdrogaddicte, ara porta una vida ordenada gràcies a l’escriptura de guions, la meditació, les reunions d’Alcohòlics Anònims, l’aprenentatge d’italià o les seves classes de teatre. Però és extremadament gelós i la seva perillosa imaginació es confón amb la realitat.

Abel Ferrara i Willem Dafoe fa anys que són amics. Han treballat junts a ‘New rose hotel’, ‘Go go tales’, ‘4:44 last day on earth’, ‘Pasolini’ i ‘Piazza Vittorio’, a més de ‘Siberia’, encara pendent d’estrena. De fet, Ferrara diu que les pel·lícules engendren noves pel·lícules, i va ser mentre preparava ‘Siberia’, enmig d’una crisi matrimonial, que va crear ‘Tommaso’.

La crítica

Ferrara fa una mena de reconstrucció d’un període recent de la seva vida, tant des del punt de vista familiar com sentimental, creatiu i personal. Fins i tot, la seva dona Cristina Chiriac interpreta l’esposa del protagonista i la seva pròpia filla, la nena que comparteixen. Inclús el pis que hi apareix és on viuen realment.

Dafoe, que a més d’amic és veí de Ferrara al mateix barri de Roma, era l’únic que podia fer el paper. Es coneixen prou com per poder obrir les pròpies ferides davant de l’altre, i arriben a fusionar aspectes de tots dos. La seva visceral actuació és el més destacat del film. Gran part del rodatge va ser improvisat. En especial, quan Dafoe interactua amb personatges secundaris, a qui donen vida actors no professionals i molt propers al rol que feien.
Per a Cristina Chiriac, el film no és tant una catarsi sinó una obra d’art sobre ells mateixos que van necessitar fer des d’un punt de vista creatiu. Potser ella ho va viure així, però és inevitable veure com Ferrara intenta exorcitzar els seus propis fantasmes, ja sigui la seva passada addicció a l’alcohol i les drogues, el sexe, l’amor vers l’esposa i la filla o les dificultats per mantenir una vida creativa al bell mig de tot plegat.

Si bé ‘Tommaso’ s’ha comparat amb ‘Fellini 8 ½’, per ser un mirall més o menys deformat a l’interior de la vida i obra d’un cineasta a través d’un actor que li fa d’”alter ego”, la pel·lícula potser s’apropa més a ‘Secrets d’un matrimoni’ de Bergman, un dels mestres reconeguts de Ferrara. Si bé en alguns moments es fa una mica repetitiva i a les escenes oníriques els manca cert poder evocador que atrapi més la mirada, la força interpretativa i la veritat que aporta Willem Dafoe ho suporta tot. L’espectador pateix amb ell i s’emociona amb ell. Sentim gran curiositat per veure ‘Siberia’, la següent pel·lícula de Ferrara amb Dafoe i la mateixa Chiriac.