És injust que el nom de Thea von Harbou estigui gairebé esborrat de la història quan aquesta dona està darrere d’alguns dels títols més cèlebres i reconeguts del cinema alemany d’entreguerres. La importància del seu treball va ser reconeguda en el seu temps per importants directors, entre d’altres, Pudovkin. Els que la recorden fan el retrat d’una dona lliure, obertament posicionada a favor de la igualtat de les dones, molt intel·ligent i incòmoda per a les autoritats.  

Potser ara, després de tants anys de la seva mort, caldria fer una revisió de la seva obra no condicionada pels prejudicis, i recordar el treball d’aquesta dona que va tenir un paper fonamental en la formació del llenguatge cinematogràfic de principis del segle XX.

Qui era Thea von Harbou?

Va néixer el 1888 a Baviera. Els seus biògrafs parlen d’una nena prodigi que dominava diversos idiomes, tocava el piano i el violí i, als 17 anys, va publicar la seva primera novel·la. Independent i lliure, va debutar com a actriu el 1906 en un teatre de Düsseldorf on va conèixer el seu primer marit, Rudolf Klein-Rogge, un actor amb el qual va estar casada entre el 1914 i el 1920.

Va arribar a Berlín l’any 1917, on va consolidar la seva carrera com a escriptora. Un any després, el director Joe May li va encarregar adaptar una de les seves novel·les exòtiques sobre l’Índia. El guió de ‘La tumba india’, escrit amb la col·laboració de Fritz Lang, va ser l’inici d’una relació professional i sentimental que va durar 15 anys.

A partir d’aquest moment, Thea von Harbou es va dedicar gairebé en exclusiva a escriure per al cinema fins que el 1927 van fer la seva pel·lícula més famosa, ‘Metrópolis’. En l’etapa final del cinema mut van realitzar dues pel·lícules impressionants, ‘Los espías’ al 1928 i ‘La mujer en la luna’ el 1929. L’any 1931, Von Harbou va escriure un dels seus millors guions, ‘M, un assassí entre nosaltres’, primera pel·lícula parlada de Fritz Lang, considerada justament entre els millors films de la història del cinema.

La seva vinculació al partit nazi la va portar a ser detinguda el 1945, però mai es va poder demostrar que tingués cap responsabilitat política i va ser alliberada poc després. Va continuar escrivint novel·les i treballant pel cinema fins que va morir el 1954, quan tenia 65 anys.