Todd Haynes va presentar ‘The Velvet Underground’ al Festival de Canes, un documental triat també per clausurar la Secció Perles del Festival de Sant Sebastià, on l’equip de ‘La Cartellera’ va poder entrevistar-lo.

‘The Velvet Underground’, una banda mítica

‘The Velvet Underground’ va revolucionar el panorama musical i es va posicionar com una de les bandes més influents, respectades i venerades de la història. El film mostra com el grup es va convertir en un referent cultural a causa de la seva dualitat: contemporani i atemporal, poètic i realista, i tan influït per la cultura més elevada com per l’art de carrer. I ho fa amb entrevistes íntimes amb els protagonistes de l’època, una sèrie d’actuacions mai vistes i una gran recopilació d’enregistraments, a més de cintes d’Andy Warhol i altres obres d’art experimental.

No és la primera vegada que el director de ‘Carol’ s’acosta al món de la música. Ja ho va fer el 1998 amb ‘Velvet Goldmine’, una aproximació al món del glam rock; el 2007 amb la seva mirada particular sobre Bob Dylan a la inclassificable ‘I’m not there’ i, el 2013, amb el fragment ‘I’m still here’ del film ‘Stephen Sondheim en seis canciones’, codirigit amb James Lapine i Autumn de Wilde.

velvet underground
Todd Haynes en un moment de l’entrevista amb l’equip de ‘La Cartellera’

La trajectòria de Todd Haynes

Nascut el 1961, Todd Haynes només tenia tres anys quan John Cale i Lou Reed, amb Moe Tucker a la bateria i Sterling Morrison a la guitarra, van fundar la que seria una de les bandes de rock més llegendàries del segle XX, a la qual, més endavant, es va sumar la cantant Nico. El director va descobrir la seva música molt temps després.

Coneixent la seva filmografia, era evident que Haynes no faria un documental clàssic sobre una banda que va ser de tot menys convencional. Des del principi, va centrar el seu interès a veure com el grup s’inseria en una Nova York en plena contracultura urbana en què cineastes, músics, models i artistes de tot tipus treballaven al voltant de la figura d’Andy Warhol.

Vam aconseguir els drets de 2 hores i mitja de cine d’avantguarda i arxius històrics per una pel·lícula que dura 2 hores, perquè hi ha múltiples pantalles simultànies. Crec que, només de films de Warhol, hi ha 45 minuts. Això vol dir que tota la pel·lícula és un homenatge cap a aquests directors i el que van fer, el que van experimentar als anys seixanta.”
Todd Haynes, Director de cine

La dificultat més gran va ser ordenar totes les imatges que el seu documentalista, Bryan O’Keefe, havia trobat i plasmar-les en un relat visual, musical, experimental i vital que reflectís l’univers particular de la banda i els seus components. Haynes va dedicar mesos a editar el material que tenia amb ajuda dels seus dos muntadors, Affonso Gonçalves i Adam Kurnitz.

Era un plaer enorme submergir-te en aquest material i fer-ho de manera intuïtiva. Però quan teníem el material, l’utilitzàvem de manera intuïtiva, el fèiem servir segons com ens funcionava, combinant colors, espais, formes, no des d’un punt de vista intel·lectual. Va ser una experiència meravellosa.”
Todd Haynes, Director de cine

Document indispensable, impressionant en l’ús del llenguatge —de vegades experimental, com el de la mateixa banda—, en el muntatge tan laboriós i en la varietat de veus que hi apareixen. ‘The Velvet Underground’ és una oportunitat única per apropar la seva música a les noves generacions i demostrar que es pot fer història sense necessitat de caure en la nostàlgia i reconeixent el pes del mite. Recuperar-ne la grandesa és un regal que hem d’agrair a Todd Haynes.