La parella de realitzadors búlgars Kristina Grozeva i Petar Valchanov estrena la seva tercera pel·lícula després de ‘La lliçó’ i ‘Un minuto de Gloria’.

L’argument

Un dia després de la mort d’una dona, el seu marit i el seu fill descobreixen que ha trucat persistentment a una tieta per telèfon. El marit s’embarca en un viatge per trobar-se amb un mèdium famós que l’ajudi a contactar amb l’esposa, obligant al fill a acompanyar-lo. En el viatge, s’enfrontaran al sentiment de culpa davant la pèrdua d’un ésser estimat i redescobriran la seva pròpia relació.

Trajectòria

Kristina Grozeva i Petar Valchanov van aconseguir el premi Nous Realitzadors del Festival de Sant Sebastià amb la seva primera pel·lícula, ‘La lliçó’, el 2014. El 2016, ‘Un minuto de Gloria’ es va projectar als festival de Locarno i de Gijón. Conscients dels molts problemes que té el seu país, fan servir el cinema per denunciar les injustícies que existeixen en una societat deshumanitzada, corrupta i tremendament incompetent.

Crítica

Si aquells dos films partien de notícies de diaris, ‘The father’ té origen en una anècdota que els va passar a ells mateixos. A partir d’aquí, parlen de com una persona racional pot deixar-se portar per allò sobrenatural si això li dona una mica d’esperança o li alleuja el dolor. A través del trajecte de pare i fill, acaben parlant dels problemes de comunicació entre les persones i de com el sentiment de culpa pot créixer dins nostre.
Al llarg d’un periple cada vegada més passat de voltes, els dos homes es van topant amb diverses institucions -en especial un hospital i una comissaria de policia-, cosa que aprofiten els cineastes per fer una crítica, tangencial però dura, de la corrupció i les males pràctiques que s’hi duen a terme. Els dos protagonistes, Ivan Savov i Ivan Barnev, que ja havien col·laborat amb els directors, saben transmetre molt bé la relació pare/fill, i com aquesta va evolucionant del distanciament al reconeixement del dolor de l’altre i, finalment, a conèixe’s més entre ells.
Els cineastes entrecreuen molt bé allò trist o tràgic amb una visió una mica humorística i desdramatitzadora. Per a ells, la vida és així: una contínua barreja d’allò amarg i allò còmic. Road movie familiar narrada amb agilitat i plena d’escenes absurdes, però què desprenen veritat. Tendra, a estones divertida i fàcil d’identificar-s’hi.