Intel·ligent, poderosa i estimada. Sherry Lansing (1944) ha estat, en els últims 40 anys, una de les productores i executives de més èxit dels Estats Units. El 1980, es va convertir en la primera dona que va dirigir un estudi de Hollywood, quan va passar a presidir la Paramount Pictures. Tot i estar al darrere de títols tan taquillers com ‘Forrest Gump’, ‘Braveheart’ o ‘Titanic’, no és gaire coneguda fora de la indústria del cinema.

Sherry Lansing es va enamorar del cinema quan era una nena a Chicago, la ciutat on va néixer el 1944. El seu pare la portava a veure pel·lícules tots els caps de setmana. Després de graduar-se a la Universitat del Nord-Oest, el 1966, se’n va anar cap a Hollywood, on va passar tres anys com a professora de secundària. Més tard, va treballar com a model i actriu. Després d’aparèixer en dues pel·lícules, ‘Loving’, d’Irvin Kershner, i ‘Río Lobo’, de Howard Hawks amb John Wayne, el 1970, va decidir abandonar el terreny de l’actuació. 

Una trajectòria per les ”Majors”

Incòmoda i descontenta amb les seves interpretacions, va descobrir que el seu talent no estava davant les càmeres i va començar llegint guions de pel·lícules a 5 dòlars cadascun. El 1972, ja tenia feina a jornada sencera com a supervisora de guions. El 1975 es va convertir en editora en cap a Metro-Goldwyn-Mayer i, el 1977, en vicepresidenta a càrrec de la producció a Columbia Pictures. Amb l’èxit que va obtenir amb diverses cintes molt rendibles, el 1980 va ser contractada per 20th Century-Fox, i es va convertir, així, en la primera dona a dirigir un estudi de cinema important, quan va assumir el càrrec de presidenta. Entre altres tasques, supervisava totes les pel·lícules produïdes i ajudava a determinar si una proposta mereixia el suport financer. 

En els tres anys que va estar a Fox, Lansing només va tenir dues pel·lícules d’èxit, les dues del 1982, i tan dispars com ‘Porky’s’, de Bob Clark, i ‘Veredicte final’, dirigida per Sidney Lumet i amb Paul Newman i Charlotte Rampling de protagonistes. Ella reconeixeria més endavant que els seus superiors la van deixar sovint fora de les decisions importants perquè se centrés en les tasques administratives. El 1983, va renunciar al seu càrrec i va tornar a produir pel·lícules en una companyia independent, Jaffe-Lansing Productions, formada amb Stanley R. Jaffe, amb títols tan com populars com ‘Atracció fatal’ i ‘Acusats’. Lansing va admetre que ser dona va condicionar el tipus de cinema que produïa. Va ser una de les primeres executives que es va centrar en fer pel·lícules amb personatges femenins forts. 

El 1991 es va casar amb William Friedkin, el director de ‘French connection’ i ‘L’exorcista’ i, des d’aleshores, segueixen junts. I, un any més tard, quan Paramount Pictures li va oferir el càrrec de presidenta, va acceptar-ho. Durant 12 anys, l’estudi va gaudir d’un enorme èxit creatiu i financer, i va continuar donant suport a films sobre dones, com ‘El club de les primeres esposes’ i ‘Doble traición’. El seu objectiu d’arribar no només a les dones sinó també a tot el públic en general, amb títols com ‘Missió: impossible’, va obrir la porta a altres executives, com Amy Pascal, la presidenta de Columbia Pictures, i Stacey Snider, la presidenta d’Universal Studios. 

Durant gairebé quatre dècades en el negoci, va participar en la producció, comercialització i distribució de més de 200 pel·lícules, incloses les oscaritzades ‘Forrest Gump’, el 1994, ‘Braveheart’, el 1995, i una de les més taquilleres de tots els temps, ‘Titanic’, el 1997. Al llarg de la seva carrera, Lansing es va guanyar una gran reputació com a pionera, líder visionària i cineasta creativa. I, el 1996, va ser la primera cap d’un estudi que va rebre una estrella al passeig de la Fama de Hollywood.

La seva biografia, ‘Leading Lady: Sherry Lansing and the Making of a Hollywood Groundbreaker’ escrita per Stephen Galloway, no només parla d’èxits, també de les inseguretats d’algú que va arribar a la meca del cinema molt jove, i amb la idea de ser actriu, i va acabant sent una de les dones més poderoses de la indústria. Los Angeles Business Journal va arribar a dir d’ella que no era només la dona més poderosa de Hollywood, sinó la més poderosa en la història de la indústria de l’entreteniment. 

El seu treball va trencar el sostre de vidre i va servir per obrir el camí perquè més dones la seguissin. Tot i que està retirada, actua com a mentora d’executives femenines a Hollywood, a més d’iniciar-se en una gran varietat d’esforços filantròpics, sobretot a través de la Fundació Sherry Lansing, que es dedica a finançar i donar a conèixer la investigació sobre el càncer, la salut, l’educació pública i les oportunitats professionals. El 2007, va rebre el Premi Humanitari Jean Hersholt, que s’entrega periòdicament durant la cerimònia dels Oscars, per donar suport a aquells que contribueixen a obres humanitàries. El seu principal objectiu és lluitar perquè tothom tingui les mateixes oportunitats. Com les que va tenir ella.