La sèrie està basada en la novel·la homònima de Sally Rooney, tot un best-seller, de la que ja es considera l’últim fenomen de la literatura anglosaxona. ‘Normal People’ està estructurada en dotze episodis de mitja hora.
L’argument
En una escola d’un petit poble a l’oest d’Irlanda, el Connell és un jugador de rugbi molt estimat, atractiu i atlètic. La Marianne, en canvi, és una orgullosa, intimidant i impopular solitària que evita constantment els seus companys de classe i desafia l’autoritat dels seus professors. Quan un dia ell va a buscar la seva mare, que precisament treballa netejant la casa d’ella, comencen a saltar espurnes entre els dos joves. Una estranya i permanent connexió creixerà entre ells, tot i que decidiran portar-ho en secret.
El llibre de Sally Rooney
‘Normal People’ és una adaptació de ‘Gent normal’, la segona novel·la de la jove irlandesa Sally Rooney, que es va donar a conèixer fa uns anys amb ‘Conversaciones entre amigos’. La mateixa autora ha escrit el guió de la sèrie al costat de Mark O’Rowe i d’una de les guionistes més prometedores de l’actualitat: Alice Birch, que va escriure l’excel·lent ‘Lady Macbeth’, el 2016, i la segona temporada de ‘Succession’. Lenny Abrahamson, responsable de títols com ‘Frank’ o ‘La habitación’, dirigeix els sis primers capítols i Hettie Macdonald els sis últims.
Com el llibre, la sèrie segueix la història de la Marianne i el Connell des de l’adolescència en un poble del nord d’Irlanda fins a la seva vida universitària al Trinity College de Dublín. A l’institut, el Connell, de família més humil, és el popular, mentre que la Marianne, de família benestant, és la inadaptada. Quan arriben a la facultat, la situació canvia i qui no encaixa és ell. Durant quatre anys, del 2011 al 2015, seguim la relació intermitent de la parella, plena de moments de passió i proximitat però també d’incomunicació i frustració.
La crítica
Podria haver caigut en el simple retrat de dos “millennials”, en aquest cas, una noia rica, rara i marginada que coneix el noi pobre i cèlebre. Però, afortunadament, gràcies a un molt bon guió, és molt més que això.
‘Normal People’ és una història d’amors i desamors però, per sobre de tot, és un drama intens, complex i colpidor sobre el pas a la vida adulta, les dificultats que sorgeixen en les parelles, les relacions tòxiques i autodestructives, les diferències de classe, la competència i la pressió de l’èxit, la salut mental, les mentides que diem, els traumes que arrosseguem i la importància de l’entorn, no només familiar, sinó també escolar i social.
Amb un guió intel·ligent, elegant i respectuós i una posada en escena naturalista, la sèrie deu gran part de l’èxit als seus personatges, d’una gran riquesa psicològica. No podem passar per alt els seus protagonistes, dos intèrprets pràcticament desconeguts, Paul Mescal i Daisy Edgar-Jones, que aconsegueixen traslladar a la pantalla la seva extraordinària química, tot recreant a la perfecció la seva intimitat, sobretot en les trobades sexuals, i les seves llargues converses.
‘Normal People’ és un viatge de l’adolescència a la realitat de la maduresa molt ric: intens, tendre, a vegades trist i tortuós i, d’altres, íntim i commovedor, com el primer amor de joventut. Només li podem retreure que, en ocasions, les trobades i separacions entre els amants són un pèl forçades i que, pel que fa a la protagonista, abusa d’aquest entorn familiar excessivament monstruós, en especial la figura de la mare i el germà, amb les quals sembla justificar, en clau moralista, certs comportaments d’ella. Ara per ara, la continuació de la sèrie està descartada, però sí que està confirmada l’adaptació de la primera novel·la de Rooney.
