La Salka viu a Mauritània, un dels països més pobres del món. És una aterra aïllada, conflictiva i sense esperança. Les desigualtats i la manca d’oportunitats, sobretot per a les dones, fan que decideixi emigrar a Europa cap a un futur millor. Disfressada de noi, haurà de creuar el desert del Sàhara sobre un dels trens més llargs del món fins arribar a la costa atlàntica. La solitària travessia per la vasta immensitat del desert i el so metàl·lic incansable de les vies del tren fan d’aquest viatge una odissea gairebé onírica. ‘Salka, en la tierra de nadie’ s’estrena el 26 de maig a les 20 h a Filmin i estarà disponible fins al 29 de maig a les 20 h.

La trajectòria de Xavi Herrero

Xavi Herrero és un realitzador i productor català que, després d’anys de treballar a Barcelona en diferents productores i mitjans, com TV3, va decidir establir-se a les Balears. Allà, el 2016 va crear l’Ibizacinefest, el Festival Internacional de Cine Independent d’Eivissa, que continua dirigint. Paral·lelament, ha signat diversos llargmetratges relacionats amb l’illa, així com ‘Moonface. Una mujer en la guerra’, sobre l’aclamada fotògrafa de guerra Christine Spengler, que va ser premiat al Festival de Màlaga del 2019 amb la Biznaga de Plata i el Premi de Públic. Amb el seu cinquè film, ‘Salka, en la tierra de nadie’, inicia una nova etapa centrada en Mauritània, col·laborant amb l’ONG catalana Un Lápiz, un dibujo

Entrevista al director

A causa de la covid-19, hem entrevistat telemàticament al director Xavi Herrero, que ens va atendre des de casa seva, a Eivissa.

Situat al nord-oest de l’Àfrica, Mauritània té uns paisatges que semblen els del futur postapocalíptic que preveia ‘Mad Max’. El recorregut fins arribar a la costa atlàntica, sota temperatures que poden arribar fins als 50 °C, no està exempt de perills; envolta la denominada “terra de ningú”, una zona fronterera conflictiva entre Mauritània i el Sàhara Occidental, on les incursions de l’exèrcit marroquí són constants.

Les dificultats del rodatge i l’experiència a Mauritània

Xavi Herrero s’ha convertit en el primer occidental a realitzar el trajecte d’anada i tornada del tren de la SNIM (la Societat Nacional Industrial i Minera de Mauritània), també conegut com el tren del desert. Però, malgrat l’extrema dificultat del viatge, on va trobar més problemes va ser al port, a la badia de Nouabidhou, on els oficials el van arribar a enviar al calabós per gravar imatges compromeses dels caiucs que marxen plens d’emigrants. Tot i això, per a ell, l’experiència va valer molt la pena per tot el que va aprendre i el contacte amb la gent que feia el trajecte. Per això té previst d’anar-hi a rodar un altre film, quan la situació mundial de la pandèmia li ho permeti, i un altre cop en col·laboració de la mateixa ONG.

‘Salka, en la tierra de nadie’ és una obra per moments hipnòtica, gràcies a la combinació de les imatges des del tren amb el so metàl·lic persistent i continu mentre avança, aspectes de caire gairebé surrealista i una banda sonora immersiva. Els poemes que Herrero va situant al llarg del metratge li acaben de donar un aire de somni i alhora molt creïble, que ens permet imaginar com pot sentir-se algú que s’allunya de la seva família i la seva llar per dirigir-se a un lloc i un futur incerts. Una proposta molt estimulant que, a la vegada, fa reflexionar.

La pel·lícula de la meva vida

Acabem amb la secció habitual de ‘La pel·lícula de la meva vida’. La de Xavi Herrero és una cinta aparentment allunyada del que fa ell, però també molt enigmàtica i suggestiva.