Després del seu reeixit pas per l’útima Berlinale, en què va guanyar l’Os de Plata – Gran Premi del Jurat, Ryûsuke Hamaguchi va ser present al Festival de Sant Sebastià per partida doble. D’una banda, va presentar ‘Drive my car’ i, de l’altra, ‘La ruleta de la fortuna y la fantasía’, que és la que ara s’estrena.

Tres històries impulsades per la màgia de l’atzar i la imaginació en què les vides dels personatges femenins es veuen marcades per les seves eleccions i penediments. Un triangle amorós inesperat, una trampa de seducció fallida i una trobada sorgida d’un malentès formen un tríptic de contes units per la memòria, l’engany i el destí.

El llenguatge de Ryûsuke Hamaguchi

El japonès Ryûsuke Hamaguchi va tornar al Festival de Sant Sebastià 13 anys després de ‘Passion’, el seu debut en el llargmetratge. Però no va ser fins a l’estrena a Locarno de ‘Happy hour’, un retrat de cinc hores de quatre dones en la trentena, que el director i guionista va trobar el reconeixement internacional. Després, va venir ‘Asako I & II’, que va ser seleccionada per competir a la secció oficial del Festival de Canes del 2018. ‘La ruleta de la fortuna y la fantasía’, guardonada a Berlín, té molts punts de contacte amb els seus films anteriors, sobretot, pel que fa a la temàtica, que, un cop més, gira al voltant de l’amor. 

Hamaguchi continua demostrant el seu interès per les seqüències de diàleg llargues, molt ben escenificades i representades. El llenguatge és vital en les seves pel·lícules, no només pel que diuen els personatges, sinó per tot allò que no diuen quan es topen amb la impossibilitat de comunicar-se.

En la manera que tinc de treballar, el llenguatge és molt important perquè és una eina per transmetre les meves idees al públic. I els diàlegs entre els diversos personatges són una manera de donar-los sentiments. Quan fem les lectures de guió, els demano als intèrprets que no hi posin sentiments però, després, en el moment en què rodem i actuen, sí que ho fan a través dels diàlegs. Per tant, els diàlegs també serveixen per aportar sentiments”

Ryûsuke Hamaguchi, cineasta

Les tres històries que formen ‘La ruleta de la fortuna y la fantasía’ es van concebre com les primeres d’una sèrie de set sota l’enunciat “coincidència i imaginació”, que, de fet, és el títol original del film. Són independents, però amb estructures i idees recurrents: no només perquè són les dones les que estan al centre de l’escena, sinó perquè en totes s’exposen les conseqüències de les eleccions més íntimes, la incidència de l’atzar i les maneres de bregar amb les contradiccions, les temptacions, els desitjos, les pors, les inseguretats, les decepcions i la culpa. Les coincidències són la infinitat de possibilitats inesperades que ens ofereix la vida.

Les coincidències o els atzars de la vida quotidiana són transcendentals. La vida està plena de coincidències o atzars, però el que tendim a fer és que la nostra vida sigui el més estable possible, sense que hi hagi coincidències o atzars. Però, quan es produeix una coincidència o un atzar que afecta la nostra vida quotidiana, la nostra vida estable, sovint acaba sent allò que voldries que passés en realitat. El dia a dia et marca que has de viure una vida estable però, a partir d’una coincidència, potser t’arriba allò que desitges de veritat. Per això les coincidències són tan importants.

Ryûsuke Hamaguchi, cineasta

‘La ruleta de la fortuna y la fantasía’ és un tríptic delicat, sorprenent i imaginatiu —especialment l’últim fragment—, amb diàlegs molt ben escrits, una posada en escena senzilla i efectiva i unes interpretacions fantàstiques. Malgrat que les pel·lícules episòdiques no sempre gaudeixen de bona reputació, i mentre no s’estrena l’extraordinària ‘Drive my car’, aquesta és una bona oportunitat per descobrir l’obra de Hamaguchi, si encara hi ha gent que no ho ha fet, i conèixer un autor absolutament imprescindible en el panorama cinematogràfic actual.