Amb 60 anys i gairebé 40 de carrera, l’anglesa Rachel Portman (1960) és una de les compositores més reconegudes del món i ha treballat amb cineastes destacats dels darrers 30 anys.

Nascuda l’11 de desembre del 1960, Rachel Portman va sentir la seva passió des de ben petita. Va aprendre a tocar el piano i el violí i, d’adolescent, va començar a compondre. Va estudiar música a la Universitat d’Oxford, sense un interès especial pel cinema, fins que li van proposar fer la banda sonora de la pel·lícula d’un company d’estudis. Aquella producció, en què apareixia un jove Hugh Grant, li va despertar l’interès pel setè art. Però el que definitivament li va obrir les portes a la indústria va ser el llargmetratge ‘Experience preferred… but not essential’, un drama situat a Gales. 

La creadora de la música d’‘Emma’

Durant els 80, va treballar molt en televisió, ja fos la sèrie ‘El cuentacuentos’, de Jim Henson, el telefilm ‘La mujer de negro’ o la minisèrie ‘Oranges are not the only fruit’. Per aquestes dues últimes, va ser nominada als Premis Bafta. Però va ser als 90 que va fer el salt a Hollywood. El seu debut americà va ser ‘Un amor de tardor’, de Beeban Kidron, el 1992. En poc temps, van venir títols tan variats com ‘Benny i Joon’, ‘El club de la buena estrella’, ‘Sirenes’ o ‘El balneari de Battle Creek’. I al 1996, el seu major èxit: l’Oscar per ‘Emma’.

‘Emma’ és l’adaptació de la novel·la de Jane Austen, dirigida per Douglas McGrath i el cert és que Austen i Portman semblen encaixar molt bé, i un quart de segle després l’artista valora la música d’‘Emma’ com una obra notable dins la seva carrera. 


La banda sonora d’‘Emma’ es basa més en balls populars. I semblava funcionar amb l’humor lleuger de la pel·lícula.

La segona meitat dels 90 va ser l’època en què Rachel Portman va aconseguir més ressò i va guanyar més premis. El 1999 va rebre una altra nominació als Oscars per ‘Les normes de la casa de la sidra’ i, l’any següent, que repetia amb el director Lasse Hallström, va rebre una altra nominació per ‘Chocolat’. 


Obrint pas

Probablement, la primera compositora per a cinema que es coneix sigui l’hongaresa Gisa Szèchenyi-Haas, gràcies al film ‘Abendsonne’ del 1917. Des de llavors, moltes altres s’han intentat fer un nom dins un sector molt masculí. Si bé altres dones ja havien guanyat un Oscar en categories musicals, com Dorothy Fields o Marilyn Bergman, que ho havien fet per cançons originals, Rachel Portman va ser la primera compositora. El guardó va demostrar que altres dones el podien aconseguir: l’any següent, ho va fer Anne Dudley per ‘Full Monty’ i, el 2020, Hildur Guðnadóttir, per ‘Joker’.

L’estil Portman

Amb les seves melodies un punt extravagants i alhora romàntiques, i uns arranjaments refinats de corda i vent, Portman ja tenia un estil molt simfònic i líric, marca de la casa i s’havia guanyat merescudament un nom. Del 1995 al 2006, va estar casada amb el productor Uberto Pasolini, amb qui va col·laborar en cinc films, entre els quals, ‘Palookaville’ i ‘Bel Ami, història d’un seductor’.


Portman també és una especialista en cinema d’època, com ho demostren ‘Quan cau la neu’, situada a la Guerra Freda; ‘L’heroi de Berlín’, als anys 30, o ‘La seva millor història’, a la II Guerra Mundial. Totes tres, del 2016. Després, va repetir amb Hallström a ‘Tu mejor amigo’ i, recentment, ha fet la comèdia familiar ‘Amadrinadas’, estrenada a Disney+. Però, més enllà del gènere, l’època o si és per la gran o la petita pantalla, Portman sempre hi aporta el seu estil elegant i particular que fa, de les seves creacions, obres identificables i personals. 

El fet que des del 2000 no hagi tornat a estar nominada de nou als Oscars o als BAFTA no vol dir, en absolut, que no hagi seguit fent una feina més que notable i, alhora, molt variada: ja fos el drama ‘El somriure de la Mona Lisa’, el thriller polític ‘El mensajero del miedo’, l’adaptació del clàssic ‘Oliver Twist’, o els films romàntics ‘No em deixis mai’ i ‘One Day (Siempre el mismo día)’. El 2015, va trencar de nou el sostre de vidre dels guardons quan va obtenir el premi Emmy per la seva feina al biopic ‘Bessie’, sent la primera dona que el rebia. 


Sempre recorres a les teves pròpies emocions o al que t’has trobat a la vida. I estic interessada en l’art d’ajustar-te a alguna cosa particular per tal que puguis escriure la música sobre allò.”

Els crítics especialitzats parlen de Rachel Portman per les seves adaptacions literàries, per la seva subtilesa d’aire gairebé màgic i pel seu humor especial. Influenciada per Bach i Ravel, i admiradora de John Williams, Ennio Morricone i Nino Rota, la compositora ha assolit un lloc destacat en la història, i encara ara una etapa de maduresa creativa i vital. Havent escrit també un musical i una òpera, poques facetes li queden per demostrar. Mentrestant, segueix treballant en cinema i donant vida i emoció als mons que abans altres han imaginat.