Falten dos dies per al campionat mundial de culturisme pel que la Lea Pearl ha entrenat durament sota la mà del seu entrenador, mentor i antiga estrella del “bodybuilding”, que cuida d’ella amb l’esperança de recuperar l’esplendor del passat. A poques hores de la final, la seva antiga parella reapareix amb el fill petit de tots dos, a qui fa 4 anys que no veu.

El sacrifici i l’obsessió d’una dona culturista

Projectada als festivals de Venècia i de Sevilla, ‘Pearl’ posa el focus en un món, el del culturisme femení, no només poc vist a les pantalles cinematogràfiques sinó també força sorprenent i inclús pertorbador.

La pel·lícula ens situa poques hores abans de la competició, mentre comprovem com la protagonista ha de sotmetre’s a entrenaments extenuants, seguir una dieta estricta i injectar-se hormones per evitar la menstruació. Alhora, en veiem el funcionament: la promoció, els patrocinadors, els nervis, les rivalitats o la companyonia.

L’òpera prima de la francesa Elsa Amiel

La cineasta francesa Elsa Amiel va escriure el guió junt amb Laurent Larivière, després de gairebé 20 anys treballant d’assistent de directors com Mathieu Amalric o Bertrand Bonello. L’origen del projecte rau en el seu desig d’explorar la representació del cos, sobretot a partir del descobriment dels retrats de dones culturistes del fotògraf Martin Schoeller. Segons la cineasta, les imatges barregen allò misteriós i allò femení de manera fascinant. I, de fet, és el que ella fa, ensenyar-nos unes dones tan fortes com vulnerables.

La crítica de ‘Pearl’

Més enllà d’oferir-nos una realitat poc coneguda, a la directora sobretot l’interessa estudiar l’exterior i l’interior de les atletes en general, i de la Pearl en particular. Quan es presenta la seva antiga parella amb el nen, la seva armadura comença a trencar-se i això ens permet entreveure el seu patiment, la seva soledat; sempre de manera subtil, insinuant més que no pas mostrant la ferida de manera explícita.

Cal destacar una interpretació plena de veritat de Julia Föry, una atmosfera de somni i, per moments, abstracta, un gran treball capturant els cossos gairebé sobrehumans, a través de sacrifici i sofriment, i una història minimalista que no necessita gaires elements per atrapar-nos. ‘Pearl’ reflexiona sobre les relacions d’explotació, les normes socials, les formes corporals no normatives, la maternitat, l’obsessió per l’estètica i les eleccions, obligacions i complexitats d’una dona. Una pel·lícula molt física, a la qual potser li manca una mica més d’emoció però que, sobretot, ens revela una mirada nova i apassionant.