L’equip de La Cartellera ha parlat amb el director danès del film, que ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula internacional, va guanyar el Premi César a millor pel·lícula estrangera i la Concha de Plata a millor actor per als seus quatre protagonistes al Festival de Sant Sebastià.

L’alcohol de protagonista

Existeix la teoria que hauríem de néixer amb una petita quantitat d’alcohol en la nostra sang, i que una lleugera embriaguesa obre les nostres ments al món que ens envolta, disminuint els nostres problemes i augmentant la nostra creativitat. Animats per aquesta idea, el Martin i tres dels seus amics, tots cansats professors de secundària, s’embarquen en un experiment per mantenir un nivell constant d’intoxicació etílica al llarg de la seva jornada laboral. 

En un país com Dinamarca, amb una taxa d’alcoholisme molt alta, atrevir-se a plantejar una història reivindicant el poder alliberador de l’alcohol com un element que potencia la creació, per força ha de ser polèmic. Però això no va impedir a Vinterberg escriure, amb el seu col·laborador habitual, Tobias Lindholm, guionista, entre d’altres, de la sèrie ‘Borgen’, una pel·lícula que és més una celebració de la vida que de la beguda.


El projecte va començar el 2012 o el 2013. Em vaig adonar, mirant la història mundial, quantes coses impressionants havia fet la gent quan havia begut. L’origen del projecte va ser la idea de la pura celebració de l’alcohol.”

Tot parteix d’una teoria del psicòleg noruec Finn Skårderud, segons la qual les persones neixen amb un dèficit d’alcohol en sang de 0,05 %. Els quatre protagonistes travessen un moment delicat de les seves vides. S’adonen que estan perdent alguna cosa i això els porta a embarcar-se en aquest estimulant però perillós experiment.


Veig quatre homes que han perdut les ganes de viure, han perdut la curiositat, l’ambició, l’autoestima. Veig també quatre homes solitaris en un moment terrible. Veig el projecte com una forma d’explorar una manera diferent de viure i fer créixer la unió i la companyonia, no com una excusa per poder emborratxar-se, no.”

El nom de Thomas Vinterberg va saltar a la fama l’any 1998 amb el seu segon film, ‘Celebración’, vinculat al moviment Dogma 95. Des de llavors, el director danès ha anat construint una filmografia  intel·ligent, allunyant-se de la rigidesa d’aquest corrent avantguardista amb títols com ‘Querida Wendy’, ‘Submarino’, ‘La caça’, ‘La comuna’ o ‘Kursk’. A ‘Otra ronda’, repeteix amb els actors Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen i Lars Ranthe, amb qui ja havia treballat abans.


La crítica

Vinterberg s’acosta a aquesta història deixant molt espai als seus protagonistes, mirant-los gairebé com un documentalista. El realisme amb el qual està filmada recorda ‘Celebración’ o el Casavettes de ‘Husbands’, una clara referència per a aquest film. Els quatre actors estan realment magnífics en la seva manera, tan humana, d’interpretar una borratxera sense caure mai en l’exageració o l’histrionisme.

‘Otra ronda’ vol abraçar tots els estats que produeix l’alcohol, per això no eludeix explicar les greus conseqüències del seu abús. En una pel·lícula que es planteja com una celebració del poder alliberador de la beguda, això es pot entendre com una actitud conservadora però, en realitat, no és més que la prova de la responsabilitat amb què el cineasta s’enfronta a aquest tema polèmic i difícil.


 És important, per a mi, transmetre l’ambició de fer una pel·lícula que tractés no només sobre el fet de beure, sinó sobre el fet de viure.”

‘Otra ronda’ és una pel·lícula que provoca reaccions en l’espectador i que planteja preguntes sense respostes clares. És un mirall en què la societat s’hi pot veure reflectida. Perquè la realitat és que ni viure ni beure són coses fàcils. Brindem per ella!