La Nadia celebra la festa del seu 36è aniversari al pis d’una amiga seva. Ben avançada la nit, mor accidentalment i, això, engegarà un interminable bucle vital que l’obligarà a reviure una vegada i una altra aquell dia i aquella celebració. Cada cop més confusa, i amb ressaca, intentarà aclarir què ha passat i per què mor contínuament.

Origen i punt de partida

‘Muñeca rusa’ és una de les propostes de Netflix que més ressò ha tingut darrerament. Formada per 8 capítols d’uns 30 minuts cadascun, es tracta d’una original versió d’‘Atrapat en el temps’, de Harold Ramis i amb Bill Murray de protagonista. A més, al ser una sèrie, la seva estructura cíclica dona encara més joc. Les seves creadores són tres dones: l’actriu i guionista Amy Poehler, la directora Lesley Headland i l’actriu i productora Natasha Lyonne, que interpreta la protagonista.

El títol de la sèrie té un atractiu doble sentit. Per una banda, el personatge és d’ascendència russa, cosa que parla de manera realista de la multiculturalitat del seu context social. Per l’altra, com les nines russes, la història conté múltiples descobertes i girs, que anem descobrint successivament. Amb cada mort, amb cada nova experiència, no només avança la trama sinó que també anem coneixent millor la Nadia, els seus problemes actuals i els seus traumes infantils, especialment amb la seva mare. La riquesa de la narració fa que, a més, cada nova versió d’una situació sigui prou diferent com per no fer-se repetitiva.

Personatges simpàtics i excèntrics

Junt amb la Nadia, ens trobem amb diversos personatges que van formant els diferents cercles al seu voltant, com les amigues artistes que li organitzen la festa o el dependent de la botiga on va a comprar. Més propera a ella, hi ha la psiquiatra que l’ha cuidat des de petita, que li va fer de mare quan la seva mare biològica no podia fer-ho, i que la comprèn i li dona consells sobre la vida. Però potser el més important acaba sent l’Alan, que apareix cap a la meitat de la temporada. El jove pateix unes experiències similars a les de la Nadia, ens ofereix una nova perspectiva de l’argument, i també serveix perquè tots dos s’expliquin els problemes i s’ajudin mútuament.

Més enllà de l’artifici argumental, heretat de la citada ‘Atrapat en el temps’ o de ‘Feliz día de tu muerte’, un dels aspectes que fan valuosa ‘Muñeca rusa’ és la progressió del seu to. Si al principi juga molt amb la comèdia, gràcies al desconcert de la Nadia, a poc a poc es va fent més trista i amarga, a mesura que ella i l’Alan descobreixen fets desagradables o difícils de suportar. Així i tot, la història no perd mai del tot cert esperit positiu. També ens permet fer reflexions sobre la mort i la vida, sobre el passat o sobre la manera de relacionar-se amb la gent. Si a això, li sumem una potent banda sonora, ens surt un còctel d’allò més recomanable.

Netflix ha confirmat una segona temporada, però a causa de la pandèmia, les dates de producció s’han endarrerit.