Als Estats Units, entre el 1972 i el 1980, es va debatre la ratificació de l’ERA, la proposta d’esmena a la Constitució per a la igualtat de drets de les dones, defensada per les feministes de la segona onada encapçalades per Gloria Steinem, Betty Friedan, Shirley Chisholm, Bella Abzug i Jill Ruckelshaus. En contra, es va aixecar una poderosa organització liderada per Phyllis Schlafly, una dona ultra conservadora que es va ajuntar amb les mestresses de casa blanques de classe mitjana.

Després d’escriure episodis de ‘Mujeres desesperadas’, ‘Mad Men’ i ‘Halt and Catch Fire’, la canadenca Dahvi Waller ha creat una de les sèries polítiques més apassionants dels últims temps. Amma Assante, Anna Boden, Ryan Fleck o la francesa Laure de Clermont-Tonnerre, s’encarreguen de la direcció dels seus nou capítols.

La força de Cate Blanchett

Però ‘Mrs. America’ no seria el que és sense la presència de Cate Blanchett, que va acceptar el repte d’encarnar Phyllis Schlafly, un dels personatges més odiosos que es poden imaginar. L’actriu assumeix l’enorme contradicció entre el discurs ultraconservador i reaccionari que predica en defensa dels suposats drets de la dona de classe mitjana -ser mestressa de casa i estar al servei de la llar-, amb la seva insaciable ambició política d’arribar a ocupar un lloc a la Casa Blanca.

Al cantó oposat de Phyllis Schlafly, hi trobem Gloria Steinem, creadora de la revista ‘Ms’, i una de les principals cares del feminisme mundial. Està interpretada per Rose Byrne amb un look que recorda la Diane Keaton d’’Annie Hall’, cosa gens sorprenent ja que segurament l’actriu es va inspirar en l’autèntica Steinem pel personatge del film de Woody Allen.

Repartiment de luxe

El fantàstic càsting és un dels principals atractius d’aquesta producció. Tracey Ullman interpreta Betty Friedan, autora del llibre ‘La mística de la feminitat’ del 1963 que va canviar la vida a milers de dones al món; Margo Martindale es fica en la pell de la congressista demòcrata Bella Abzug; Uzo Aduba dona vida a Shirley Chisholm, la primera dona afroamericana escollida al Congrés, i Elizabeth Banks assumeix el paper de Jill Ruckelshaus, la primera republicana que es va sumar a la lluita per tirar endavant la proposta d’esmena.

‘Mrs. America’ no és una sèrie documental i, per això, hi juguen un paper molt important personatges que no són històrics. El més interessant és el d’Alice Macray, que interpreta Sarah Paulson, una mestressa de casa convencional fascinada per la figura de Schlafly, a la qual segueix fidelment fins que, a poc a poc, es va adonant del que representa i va adquirint una autonomia de pensament que l’allunya d’ella.

La Crítica

La sèrie recorre la història dels Estats Units des de la presidència de Nixon fins a la de Reagan amb una cura exquisida en l’ambientació, el vestuari i la banda sonora. La realització està molt treballada amb una posada en escena rígida, amb la Phyllis gairebé sempre al centre de l’enquadrament quan la segueix a ella i, en canvi, molt més fluïda, amb diferents punts de vista, quan retrata les feministes en les seves vibrants discussions.

Excel·lent en tots els sentits, ‘Mrs. America’ juga sense por a la falta d’empatia que produeixen molts dels seus personatges. Però, el més important, de fet el més terrorífic, és comprovar com els arguments a favor de la família, contra l’avortament, els homosexuals i qualsevol tipus de dret de les dones, tornen a estar presents en la política dels Estats Units i, lamentablement, al nostre país. Una sèrie per estudiar i debatre.