A Netflix podem veure aquesta producció de Phil Lord i Christopher Miller, guanyadors de l’Oscar per ‘Spider-Man: Un nou univers’.

L’argument

La Katie és una noia molt creativa que ha estat acceptada a l’escola de cinema. El seu pare insisteix que tota la família l’acompanyi a la universitat en un viatge per carretera que ha de servir per estrènyer els llaços. Però, durant el trajecte, té lloc una revolta robòtica i tots els ginys tecnològics es confabulen per atrapar la humanitat. Salvar el món està ara en mans dels Mitchell.

La pel·lícula està inspirada en la relació de Rianda amb la seva família. Alhora, la seva passió des de ben petit pels robots va fer que es preguntés sobre la dependència per la tecnologia i sobre què ens fa ser humans. En certa manera, aquesta família disfuncional està formada per un grup de perdedors —els “underdogs” habituals del cinema americà— que, a més, passa per un moment complicat perquè el pare i la filla no s’entenen gens. I ella, ara, se’n va a estudiar a fora. 

‘Els Mitchell contra les màquines’ ha acabat aterrant a Netflix després dels endarreriments de la seva estrena per part de Sony al llarg de l’últim any. Phil Lord i Christopher Miller, directors de ‘Pluja de mandonguilles’ o ‘La Lego pel·lícula’, van produir l’oscaritzada ‘Spider-Man: Un nou univers’. Tots dos, amb altres membres de l’equip d’aquella cinta, han aportat creativitat a un film escrit i dirigit per Michael Rianda i Jeff Rowe, que debuten després d’haver coincidit a la sèrie ‘Gravity Falls’.

La crítica

L’animació és molt rica en influències. Com que la noia vol ser cineasta, la seva creativitat es trasllada al mateix aspecte de la pel·lícula en forma de curts i dibuixos. Les diferents textures es barregen amb els diversos estils visuals, des d’allò més artesanal al realisme propi de la imatge digital i, fins i tot, la imatge real. A més, sense forçar-ho en excés, també trobem nombroses referències a la cultura popular i al mateix cinema, ja siguin els robots rebels i les cintes sobre revolucions de les màquines, ja siguin picades d’ullet a Kubrick o a Hitchcock o als directors que admira la jove. 

‘Els Mitchell contra les màquines’ és una comèdia familiar plena d’humor, acció i personatges entranyables, amb una estètica original i particular que enlluerna pels seus múltiples i enginyosos recursos formals. Però si anem més enllà, també ens trobem amb una història que sap tocar les tecles necessàries en els moments adequats per parlar d’allò que ens fa ser únics, de la necessitat de connectar i tenir a prop els éssers més importants i d’estimar-los i acceptar-los com són. És possible que acabem trobant-la a les llistes de les millors pel·lícules d’animació de l’any.