El grup integrat pels agents Holden Ford i Bill Tench i la doctora Wendy Carr es troba en un moment complicat a causa dels seus mètodes d’interrogació. Per sort, l’arribada d’un nou director de l’FBI els permetrà reemprendre les seves investigacions sobre el comportament i la personalitat dels majors assassins del país, alhora que se’ls cridarà per investigar uns assassinats de nens a Atlanta. Tots tres es veuran afectats personalment d’una manera o una altra.

El procés de creació

L’origen de ‘Mindhunter’ es remunta al 2009 quan Charlize Theron, que apareix als crèdits com a productora, li va donar a David Fincher el llibre ‘Cazador de mentes: Mindhunter’. L’obra va ser escrita per l’agent de l’FBI John Douglas, junt amb Mark Olshaker, i se centra en les seves pròpies experiències. Douglas va ser el pioner de les tècniques d’investigació criminal que van servir per crear perfils d’assassins en sèrie. Quan s’hi van involucrar Netflix i l’escriptor Joe Penhall, la producció finalment va poder tirar endavant.

L’autor britànic Joe Penhall és el “showrunner”, és a dir, la persona encarregada del treball diari de la sèrie. Ha signat diverses obres de teatre, com ‘Blue/Orange’, és el guionista de cintes com ‘La carretera’ o ‘Rey de ladrones’, i també està al darrere de la sèrie de la BBC ‘Moses Jones’. David Fincher ha dirigit els tres primers capítols de la temporada i, la resta, Andrew Dominik i Carl Franklin.

Els tres protagonistes

La sèrie segueix aprofundint en la personalitat dels tres investigadors, en especial Bill Tench i Wendy Carr. La temporada comença pivotant sobre els efectes que la proximitat amb els criminals té sobre Holden Ford, però va obrint el focus cap a les vides dels altres dos personatges. I són tres situacions complementàries: Ford viu exclusivament per la feina, Carr canvia molt en funció de si es troba en l’àmbit laboral o el personal, i Tench pateix a la seva pròpia llar un fet tan terrible com els que estudia.

Jonathan Groff, Anna Torv i Holt McCallany aporten molta credibilitat a l’hora de definir els tres protagonistes: un jove intel·ligent fascinat pels seus objectes d’estudi, una doctora amb dues cares que li és impossible ser feliç, i un policia turmentat pel que veu i el que li passa.

Personatges reals

Aquesta temporada segueix la línia estructural de l’anterior pel que fa a les entrevistes als criminals. Tornem a veure Ed Kemper però n’apareixen de nous, com “El Fill de Sam” o Charles Manson, interpretat per Damon Herriman, qui curiosament fa el mateix paper a ‘Érase una vez en… Hollywood’ de Quentin Tarantino. Però, ara, també hi ha un altre cas que recorre tots els episodis: el dels assassinats de nens i joves afroamericans a Atlanta, ocorreguts entre el 1979 i el 1981. Aquesta trama permet veure com Ford i Tench posen en pràctica les teories sobre les quals han estat treballant.

‘Mindhunter’ compleix les expectatives després de l’excel·lent primera temporada. La seva barreja de “true crime”, sèrie procedimental, i crònica dels inicis dels estudis sobre perfils criminals, segueix atrapant l’espectador. L’estil elegant i tens de Fincher no es perd mai al llarg dels diferents capítols i ens fa recordar ‘Zodiac’, tant per l’aspecte visual com pel discurs sobre la impossibilitat d’arribar a conèixer tots els detalls d’un assassinat. Els creadors aporten informació sense caure en el documental, i aconsegueixen inquietar sense caure en allò escabrós. David Fincher ha dit que vol que la sèrie duri 5 temporades, però encara no se sap quan podran rodar la tercera. Esperem que Netflix no la cancel·li abans.