20 anys després de la seva estrena, ‘Millennium actress’, del cineasta de culte Satoshi Kon, segueix sent una obra de culte, una genialitat, un clàssic modern, una carta d’amor al cinema japonès, un viatge en el temps per la història del país al llarg de 1.000 anys, des de l’època dels samurais fins a una aventura futurista a l’espai.

L’argument

En el passat, la Chiyoko Fujiwara va ser l’estrella dominant del panorama cinematogràfic japonès fins a la seva desaparició sobtada de la imatge pública fa trenta anys. Un dels seus majors admiradors, que és director de documentals, viatja fins al refugi de muntanya on té la seva llar per entrevistar-la. Allà, li entrega una vella clau que va trobar entre les restes del seu antic estudi i, com si aquesta hagués obert la porta de la seva memòria, l’actriu comença a recordar la història de la seva vida. I tot això, traspassant la frontera que separa la realitat de les pel·lícules que han format les múltiples vides de l’actriu i la seva eterna recerca d’un amor impossible.

Satoshi Kon

Abans d’embarcar-se en solitari, Satoshi Kon va treballar amb directors d’anime tan respectats com Katsuhiro Ôtomo, responsable d’’Akira’, i Mamoru Oshii, artífex de ‘Ghost in the shell’. Va debutar el 1997 amb el peculiar thriller psicològic ‘Perfect blue’, sobre una cantant molt popular convertida en actriu d’una sèrie de televisió que descobreix que la seva vida està a l’abast de qualsevol a internet i que algú la vigila. Al 2001, va dirigir ‘Millennium actress’, que tornava a trencar amb les convencions del gènere.  

El film proposa un recorregut metacinematogràfic sobre la història del cinema japonès a través de múltiples períodes. Aquest trajecte el fa a partir de la filmografia de la protagonista, una actriu cèlebre retirada de la seva professió, que està inspirada en Setsuko Hara. Veiem com la realitat que narra l’actriu es barreja amb la ficció de les pel·lícules en les quals va participar al llarg de la seva carrera. 


La crítica

‘Millennium actress’ és un homenatge al setè art, en què podem reconèixer alguns dels gèneres més emblemàtics del cinema nipó: el jidaigeki, els drames d’època ambientats al període Edo; el chanbara o cinema de samuráis; el gendai-geki, els drames contemporanis ambientats en el món modern, i el kaiju eiga sobre monstres o bèsties gegants. A més, també apareixen al·lusions explícites a films d’Akira Kurosawa com ‘Los siete samurais’, ‘Trono de sangre’ o ‘Yojimbo’, o de Yasujirô Ozu, com ‘Cuentos de Tokio’, o inclús el clàssic ‘Godzilla’, d’Ishirô Honda. 

Després de ‘Millennium actress’, Kon va dirigir ‘Tokyo godfathers’ i ‘Paprika, detective de los sueños’. Va morir el 2010 a causa d’un càncer a l’edat de 46 anys. Una trajectòria única però molt breu, d’una gran riquesa i complexitat i, sobretot, d’una imaginació desbordant. En total, quatre pel·lícules, una sèrie de televisió i un curt. La reestrena d’aquesta versió remasteritzada ha de servir per apropar totes les generacions a aquest film sublim, emotiu i atemporal sobre el procés de creació artística i la persecució dels desitjos que donen sentit a la vida. Segur que totes aquelles persones que estimen el cinema, la cultura, l’art i el folklore nipons sabran valorar-lo com cal.