Els intèrprets Eduard Fernández, Dani Rovira, Anna Castillo, Sergi López i Àlex Monner protagonitzen ‘Mediterráneo’ que té 7 nominacions als Premis Goya, i que planteja un relat sobre l’origen de l’ONG Open Arms.

‘Mediterráneo’ narra l’origen d’Open Arms

Tardor del 2015. Dos socorristes, Òscar Camps i Gerard Canals, viatgen fins a l’illa de Lesbos impactats per la fotografia d’un nen ofegat al Mediterrani. En arribar, descobreixen que, cada dia, milers de persones arrisquen les seves vides al mar fugint de conflictes armats sense que ningú exerceixi tasques de rescat. Amb l’ajuda de la filla d’un d’ells i un fotògraf crearan un equip de salvament amb què intentaran fer front a la situació i inevitablement faran visible una realitat colpidora que afecta tot Europa.

Històries reals i increïbles, de superació i aprenentatge, emotives i exemplars, de personatges corrents que fan coses extraordinàries. Així es podria definir el cinema de Marcel Barrena que, després del documental ‘Món petit’ i ‘100 metros’, torna per explicar amb ‘Mediterráneo’ l’inici de l’ONG Open Arms i la del seu fundador i director.

El cine ens serveix per crear memòria, per lluitar contra la ignorància, l’odi, la por. Si cada pel·lícula m’ocupa quatre anys i penso si ho he de donar tot… han de ser projectes que valguin la pena per a mi i per als altres.”
Marcel Barrena, director

‘Mediterráneo’ i el poder de les persones

‘Mediterráneo’ neix amb la intenció de visibilitzar el viatge que, al 2015, van emprendre dos socorristes de Badalona, Òscar Camps i Gerard Canals, després de veure la terrible fotografia d’Aylan Kurdi, el nen sirià de 3 anys mort en una platja turca. El que va començar com una escapada de dos dies es va convertir en una missió que es va allargar durant mesos i que, avui en dia, ha salvat la vida a més de 62.000 persones.

L’actor Eduard Fernández ens explica què li va semblar la història: ”Vaig pensar que no sigui un ‘panfleto’ d’Open Arms. I quan vaig veure el guió em va agradar molt que comencés amb la història d’un paio de Badalona, un socorrista que marxa a Grècia, vaig pensar que podia generar empatia. Una persona sola pot fer moltes coses


El rodatge va ser extremadament complicat, a les dificultats tècniques s’hi van sumar les inclemències del temps, la pandèmia, el càncer de Dani Rovira i pèrdues materials i de vides humanes. Malgrat els obstacles, es va poder rodar el film i, per fer-ho de la forma més realista possible, la implicació d’Òscar Camps va ser indispensable.

El fundador d’Open Arms, Òscar Camps, ho té clar: ”La gent ha de tenir el context ben clar, ningú ha de morir, no hem de deixar de fer encara que hi hagi una innacció deliberada al mar. Aquesta pel·lícula és una eina més per visibilitzar una realitat. Si un grup de socorristes de Badalona amb suport ciutadà han pogut rescatar 62.000 persones en sis anys, què haguessin pogut fer 28 estats?


La crítica de ‘Mediterráneo’

La pel·lícula, escrita per Danielle Schleif , a partir d’un argument d’Òscar Camps i Marcel Barrena, és un clar exemple de la capacitat que té el cinema com a eina de sensibilització social.

El director demostra un cop més que té les mans trencades en explicar històries humanes amb la voluntat de donar-les a conèixer i compartir-les perquè tothom les tingui presents. I, en aquest cas, amb ‘Mediterráneo’, perquè no oblidi el que passa a les nostres costes, també per remoure consciències i demostrar que, enmig d’un panorama desolador, també hi ha lloc per a l’esperança.