Segurament el nom de Marceline Loridan-Ivens( 1928-2018) no dirà res a molta gent. Però val la pena recordar que és una de les figures més admirades de la cultura i el cinema francès, i està considerada una icona de la llibertat en tots els sentits.

Supervivent de l’holocaust

La seva relació amb el cinema va començar per l’amistat amb Jean Rouch i Edgar Morin que la van fer protagonista de ‘Chronique d’un été’ (‘Crònica d’un estiu’), un documental de creació rodat a París el 1961. Va ser el primer cop que va recordar en veu alta la seva experiència en els camps d’extermini com a supervivent del camp de Auschwitz-Birkenau durant la Segona Guerra Mundial. Un testimoni fet en un pla seqüència on, caminant sola pel barri de Les Halles, parla en un magnetòfon sense que ningú estigui present.

Joris Ivens i els documentals socials

Es considera una de les primeres filmacions de la deportació jueva durant la Segona guerra. Finalment el 2003, va realitzar en solitari quan el seu marit i cineasta de documentals Joris Ivens ja havia mort, el film La Petite Prairie aux Bouleaux, amb Anouk Aimée, inspirada en el seu recorregut pels camps.