Malgrat la crisi provocada per la covi-19, o potser precisament per això, creiem que és important celebrar la festa literària de Sant Jordi de la millor manera que es pugui, encara que hagi de ser per internet.
Hi ha diferents iniciatives per comprar o encarregar llibres a la vostra llibreria de referència, i que us els entreguin quan puguin reobrir, o fins i tot podeu optar pel llibre electrònic. Per això, us proposem un petit però divers recorregut per algunes obres relacionades amb el cinema i la cultura audiovisual que creiem que valen molt la pena.
1

‘El efecto Tarantino’

Jordi Picatoste Verdejo (Editorial Redbook)

Quentin Tarantino té una àmplia bibliografia dedicada a estudiar i analitzar la seva obra, però encara queden coses per explicar, i maneres diferents de fer-ho, com demostra aquest llibre. El cinema de Quentin Tarantino és ple de picades d’ullet, referències i apropiacions d’altres films que aquesta obra ha sabut desentranyar per oferir un sentit homenatge al cinema de barri i als programes dobles amb els que van créixer diverses generacions.

‘El efecto Tarantino. Su cine y la cultura pop’ és el segon llibre de Jordi Picatoste Verdejo, després de ‘Paraísos perdidos: La infancia en 50 películas’. Periodista i crític, s’acosta al cinema del director i guionista nord-americà des d’un punt de vista molt poc habitual, vinculat directament a la cultura pop.

Una breu introducció de l’autor ofereix les claus per entendre l’estructura del llibre: ‘Las películas de Tarantino’, estudia el seu cinema en un context biogràfic. ‘Los clásicos de Tarantino’ reivindica les seves fonts d’inspiració. A ‘Los actores de Tarantino’ analitza els intèrprets que millor han encarnat les seves històries. ‘Las canciones de Tarantino’ és un repàs de les músiques que els seus films han tornat a posar de moda. En l’últim capítol, ‘La huella de Tarantino’ es troben curioses i inesperades sorpreses.

‘El efecto Tarantino’ està publicat per l’editorial Redbook dedicada a la cultura pop, els videojocs, els còmics o el cinema fantàstic que, dins del seu segell Look, aposta per oferir llibres de gran format, amb una gran quantitat de fotografies i una presentació acurada. ‘El efecto Tarantino’ és un llibre indispensable per a tots els tarantinians, però que pot interessar a qualsevol espectador que hagi gaudit amb les seves pel·lícules.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Redbook.

2

‘El cine de Frank Tashlin. América Satirizada’

Pablo Pérez Rubio (Editorial Shangrila)

Tercera entrega del projecte de revisió de la comèdia americana que Pablo Pérez Rubio va començar amb el llibre ‘Jerry Lewis’ i va seguir amb ‘Guía para ver y analizar: El profesor chiflado’.

Reivindicació d’un cineasta oblidat, marginat en els circuits més cultes del cinema i amb una obra que mai no va ser reconeguda, el llibre de Pablo Pérez Rubio tracta de situar l’espai Frank Tashlin en el lloc que li correspon en el doble terreny de l’anàlisi fílmica i de la història del cinema.

Elogiat per Jean-Luc Godard, Peter Bogdanovich o Robert Zemeckis, el cinema de Tashlin és àcid, destructor i sempre corrosiu. Pel·lícules com ‘Artistas y modelos0’, ‘Loco por Anita’, ‘Caso clínico en la clínica’ o ‘Lío en los grandes almacenes’ descriuen l’Amèrica del 1951 al 1968 com un enorme sanatori frenopàtic i, els seus habitants, com a éssers embogits i alienats obsessionats pel consum, el sexe, el diners i el poder. Les comèdies de Tashlin van patir el menyspreu de la crítica més seriosa, però la seva obra seria reivindicada i defensada per alguns crítics menys convencionals.

Pérez Rubio ha escrit més d’una vintena de llibres de cinema que abasten diferents gèneres com ‘Maenza filmando en el campo de batalla’, ‘El cine melodramático’ o ‘Escritos sobre cine español. Tradición y géneros populares’. Col·laborador habitual de ‘Dirigido por’, ‘Cuadernos de la Academia’ o ‘Nosferatu’, és també autor d’un llibre de narrativa, ‘Locos del cine y otros relatos’.

El llibre té moltes fotografies i una bona filmografia. Però el millor és que desperta les ganes de tornar a veure les seves pel·lícules, o a descobrir-les, i a riure amb elles i amb Tashlin.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Shangrila.

3

‘L’ull i la navalla’

Ingrid Guardiola (Editorial Arcàdia)
Assaig excel·lent sobre comunicació escrit per la professora i assagista catalana Ingrid Guardiola. ‘L’ull i la navalla’ pren el seu nom d’una de les imatges més icòniques del cinema, la d’‘El perro andaluz’, de Luis Buñuel. Però és al seu subtítol, ‘Un assaig sobre el món com a interfície’, en què trobem les claus d’aquesta proposta.

Vivim en una època en què les imatges i les dades, compartides a través de tot tipus de dispositius, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Es podria dir que el món és una interfície virtual. Durant el segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d’imatges van posar de manifest una manera determinada de llegir el passat i el present. Ara, el present es manifesta a través de la virtualitat simbòlica. Aquest assaig explora els seus efectes en la nostra vida hiperconnectada.

El llibre s’organitza en cinc grans capítols que, d’alguna manera, es poden agrupar en dues línies narratives: una que tracta sobre el món de les pantalles i la seva influència, context, relació amb els usuaris; i una segona que planteja el món com a pantalla, projectant en la realitat del nostre entorn la manera de fer-les servir. És el concepte interfície el que Guardiola desenvolupa aplicat al món i la realitat, advertint dels perills de viure en un temps que ens porta a comportar-nos d’una manera virtual.

Ingrid Guardiola és professora i assagista especialitzada en el món de la comunicació. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, imparteix classes a la Universitat de Girona, coordina el MINIPUT i col·labora amb el CCCB en el programa ‘Soy cámara online’, que s’emet actualment a betevé amb el títol ‘Pantalles’. L’any 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, el docuassaig ‘Casa de ningú’, que es va poder veure al D’A.

‘L’ull i la navalla’ és un assaig per llegir amb calma però, sobretot, per reflexionar sobre el que analitza i plantejar-nos com, des de la nostra pròpia experiència, podem començar a utilitzar bé les eines de les noves tecnologies aprofitant els seus enormes avantatges, però evitant els seus grans perills.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Arcàdia.

4

‘Raoul Walsh’

Carlos Losilla (Editorial Cátedra)

Assaig profund i personal sobre Raoul Walsh, un cineasta clau del cinema clàssic, per part de la col·lecció essencial sobre cineastes de l’editorial Cátedra, Signo e Imagen.

‘Van morir amb les botes posades’, ‘L’últim refugi’, ‘Al roig viu’ o ‘Els turbulents anys vint’ són només algunes de les pel·lícules més populars de Raoul Walsh, un dels directors més importants del cinema clàssic nord-americà. Però Walsh també va signar ‘Mi chica y yo’, ‘Amores en Hollywood’, ‘The man I love’ o ‘Els implacables’, potser no tan apreciades ni conegudes, però igualment imprescindibles per entendre la seva obra i també el cinema del seu temps, que abraça des dels inicis del cinema mut fins als inicis de la modernitat.

El crític, assagista i professor Carlos Losilla és autor d’un bon nombre d’obres sobre el setè art, com ‘El cine de terror. Una introducción’, ‘Taxi Driver/Johnny Guitar’, ‘En busca de Ulrich Seidl’, ‘La invención de la modernidad’, ‘A las puertas de la vida: sobre el cine de Richard Linklater’ o ‘La invención de Hollywood o cómo olvidarse de una vez por todas del cine clásico’. També escriu a diaris i premsa especialitzada i és membre de l’equip de programació del D’A Film Festival Barcelona.

Com ell mateix afirma, el seu assaig sobre Walsh tenia dues intencions: apropar-se a la seva filmografia de manera exhaustiva però centrant-se en la dècada dels 30, i fer-ho a través d’un discurs que fos capaç de moure’s lliurement no només per les peculiaritats de les pel·lícules, sinó també pel que suggereixen en relació amb el cinema del seu temps. 

Un recorregut vertiginós per la carrera d’un artista, el tema preferit del qual va ser el del mateix cinema: els moviments i les passions del cos i de l’esperit, així com la manera com les imatges són capaces de reflectir-les.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Cátedra.

5

‘¡Me cago en Godard!’

Pedro Vallín (Editorial Arpa)

Un títol provocador i unes tesis polèmiques, el llibre de Pedro Vallín publicat per Arpa, és una invitació a la discussió i a la reflexió.

Hi ha un lloc comú que afirma que el cinema de Hollywood és un instrument d’adoctrinament col·lectiu, una perversió que aliena les masses i els inocula la ideologia dominant. Aquest assaig poc ortodox defensa que això no és veritat, que ni els superherois ianquis defensen la propietat privada, ni el cinema d’autor europeu transmet valors progressistes. I que, posats a generalitzar, passa just el contrari: que el cinema “made in Hollywood” és emancipador i que les produccions europees demostren un biaix burgès, abstret i autoindulgent.

‘¡Me cago en Godard!’ és una blasfèmia que l’autor reivindica amb la seva tesi que el cinema americà és d’esquerres i el cinema europeu és de dretes, amb excepcions, és clar. És un discurs provocador i molt estimulant que es desenvolupa en la primera part del llibre, on es van exposant idees que van més enllà del cinema i que abasten el conjunt de l’art modern. La segona part del llibre analitza els exemples que demostren els seus pensaments a través dels gèneres i els arquetips que s’han anat forjant a la història del cinema. 

Pedro Vallín és un del periodistes polítics més interessants de l’actualitat. Però també ha estat un crític de cinema amb un paper important en la fundació dels Premios Feroz. La seva escriptura és sempre creativa i molt lliure. Com ho són les idees que exposa en aquest llibre tan apassionant.

Escrit amb un estil senzill i de lectura fàcil, ‘¡Me cago en Godard!’ es gaudeix amb plaer, assentint moltes vegades quan es coincideix amb l’autor, o dissentint-hi quan no s’està d’acord amb el que diu, però sempre amb la sensació que genera moltes idees.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Arpa.

6

‘Los salvajes en el cine. Notas de un mito en movimiento’

Roger Bartra (Fondo de Cultura Econòmica)

‘Los salvajes en el cine’, de Roger Bartra, és una aproximació intel·ligent i curiosa a la presència del salvatge al llarg de la història del cinema.

‘Los salvajes en el cine’ no parla de salvatges en el sentit de designar el que els colonitzadors consideraven pobles inferiors. Per a ell, els salvatges són éssers mítics que formen part de la cultura occidental i que tenen una representació icònica molt definida. Cada capítol fa un repàs cinematogràfic dels títols més representatius del tipus de salvatge que retrata, sense establir criteris entre pel·lícules bones i dolentes. 

Per posar només tres exemples: al capítol ‘Monstruos y salvajes reales’, Bartra parla d”El pequeño salvaje’, de François Truffaut, però, sobretot, de ‘La parada de los monstruos’, de Tod Browning. ‘La invención del salvaje prehistórico’ li permet recordar pel·lícules considerades de sèrie B al costat de films tan importants com ‘2001: Una odissea de l’espai’ o ‘La recerca del foc’. ‘Estados primigenios’ és un dels capítols més originals, amb ‘La dona pantera’ com a exemple del salvatge que no veiem però hi és amagat en la normalitat aparent. 

Roger Bartra va néixer a Mèxic, fill d’exiliats catalans. És membre de l’Institut d’Investigacions Socials a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i un dels intel·lectuals mexicans més prestigiosos. Les seves dues obres fonamentals són ‘El salvaje en el espejo’ i ‘El salvaje artificial’, en què analitza la pervivència dels mites com a contrapunt per entendre la societat contemporània.

Una filmografia àmplia tanca aquest llibre curiós i entretingut que ofereix la mirada d’algú que, des de fora del cinema, és capaç d’apreciar com els mites es mantenen vius en l’art per excel·lència del segle XX i XXI.

Podeu trobar el llibre al web de l’editorial Fondo de Cultura Económica.